Arxiu del dilluns, 22/10/2018

L’accident de la Soyuz

dilluns, 22/10/2018

Fa un parell de setmanes la nau Soyuz MS-10 que portava als astronautes Alexéi Nikoláievich Ovchinin i Tyler Nicklaus ‘Nick’ Hague cap a la Estació Espacial Internacional (ISS) va patir un accident que va fer avortar la missió quan feia poc més d’un minut de l’enlairament i que durant una estona va tenir tothom pendent per la sort que haguessin patit els astronautes. Finalment van sobreviure, però l’accident representarà un problema pel funcionament normal de la ISS ja que ara mateix no hi ha en funcionament cap nau amb capacitat per portar tripulants a l’espai. Al menys fins que els russos completin la investigació del que va passar i reprenguin els vols tripulats.

Cal dir que les naus Soyuz són de les més fiables que hi ha. La seva tassa d’èxit és del 97 % i es tracta de la nau més emprada en la història de l’exploració espacial. Els coets Soyuz els va desenvolupar a partir d’uns míssils balístics intercontinentals l’enginyer Serguei Koroliov i des de l’any 1957, diferent versions de les naus Soyuz s’han anat fent servir sense interrupció.

El coet Soyuz es caracteritza pels quatre mòduls propulsors que porta units als costats i que inicialment empenyen el coet cap enlaire. Els coets Saturn V de les missions Apol·lo tenien les diferents etapes una sobre l’altre i a mida que esgotaven el combustible se n’anaven desprenent. El coet Soyuz te els quatre propulsors que formen la primera etapa al costat de l’etapa principal, però la idea es la mateixa: quan esgoten el combustible es separen de la resta del coet per alliberar pes.

En el cas dels Soyuz, per separar-se tenen un sistema de separació amb un sistema pirotècnic que fa que els quatre propulsors surtin disparats allunyant-se del coet principal per evitar que hi topin. Quan les condicions meteorològiques són bones aquesta separació forma un efecte visual característic conegut com la “creu de Koroliov”. Una creu que aquesta vegada no es va veure ja que el mecanisme de separació d’un dels laterals va fallar, el mòdul va topar contra el coet principal i l’impacte va desviar-lo del seu camí.

Això, quan vas a la velocitat que va un coet és un problema molt greu i el sistema de correcció ja no va poder redreçar la trajectòria, de manera que es va aturar el coet principal. Els astronautes van situats dins la càpsula a la part de dalt de tot i ja van anar notant les vibracions i els desplaçaments laterals, de manera que de seguida van tenir clar que alguna cosa no anava bé. I abans que tinguessin temps de fer gaire res, els  propulsors de la càpsula es van posar en marxa i es van separar del coet, per poder entrar en una trajectòria de caiguda lliure.

És interessant veure els plans d’emergència de les naus Soyuz, amb trajectòries previstes per si una cosa semblant passa a diferents altures. Aquesta vegada estaven a més de noranta quilòmetres del terra i van caure en el que s’anomena “trajectòria balística”, és a dir que ja no anaven empesos per coets sinó que depenien de la inèrcia i de la gravetat. Va ser una experiència amb acceleracions importants però en les que ja s’havien entrenat, de manera que per aquesta banda no va ser molt greu.

La nau va anar caient i quan estava a deu quilòmetres d’altura va obrir el primer paracaigudes seguit una mica més tard pel segon. Finalment, just abans de tocar terra va encendre uns motors que li donen la frenada final. Van tenir sort i van caure en terreny pla. No pas contra una muntanya ni, com va passar una vegada, sobre un llac. Els astronautes van sobreviure i ràpidament van notificar que estaven vius i quina era la seva localització. De manera que per la seva part va tot acabar bé.

Ara, però, caldrà reestructurar les missions de l’estació espacial internacional. Hi ha coets que poden portar subministraments, però fins que no s’aclareixi que ha passat no hi haurà recanvi de personal. La idea és enviar una Souyz amb equipament per la ISS i, si el vol va sense problemes, tornaran a intentar repetir l’enlairament de nou amb els aventurers de la missió fallida. El rus ja havia anat a l’espai, però per l’americà era la primera vegada.