Arxiu del dijous, 25/10/2018

Flexibilitat per parir

dijous, 25/10/2018

El part és un moment d’allò més especial, però també és fisiològicament molt complicat i la primera vegada que en veus un dels de veritat resulta més aviat esgarrifós. Per descomptat hi ha molts factors que la natura ha aconseguit solucionar de manera fascinant. Que la criatura comenci a respirar precisament en aquell moment, que el metabolisme s’adapti a les noves condicions, que el cos de la mare readapti tot el que ha estat fent durant el part i es prepari per l’alletament, tot és un procés extraordinari. Però una pregunta que inevitablement et fas és, com pot ser que un cap tan gran passi pel canal del part?

Que sí, que la musculatura és flexible, que hi ha articulacions entre els ossos que formen la pelvis que es poden moure i eixamplar el camí, que el bebè acostuma a inclinar el cap de manera que la barbeta toqui el pit i així presenta el mínim diàmetre possible, que… Però tot i així…

El cas és que a tot això cal afegir un factor molt important que es la flexibilitat del mateix cap del nadó. Quan pensem en un crani l’acostumem a imaginar com un casc que cobreix completament el cervell, però en realitat no és un únic os i això és fa molt evident quan acabem de néixer. En aquell moment els ossos del crani encara no han acabat de consolidar-se i presenten força flexibilitat. Els pares els veiem preciosos, però la realitat és que la majoria de nadons són més aviat lletjets quan acaben de néixer. En part és per la dificultat mateixa del procés que acaba deformant una mica l’estructura del cap. No passa res ja que en poques hores els ossos recuperen la forma normal.

Però és que a més, naixem amb els ossos que formen el crani relativament separats. Com si fos una armadura feta per peces que no acaben d’encaixar. Això li dona força més flexibilitat i durant el part els diferents ossos es poden apropar per comprimir una mica el cap. En ocasions fins i tot poden encavalcar-se un sobre l’altre. Aleshores es nota com una petita cresta que també desapareixerà en pocs dies. L’encavalcament no és exagerat, però representa una petita ajuda a l’hora de parir. I en aquests moment, qualsevol ajuda és d’agrair!

Si ho pensem un moment ens adonarem que ja té la seva lògica això de tenir el crani fet per peces separades i no massa unides entre elles al moment de néixer. A part de facilitar el part (que no es poca cosa) això també permet que el crani segueixi creixent sense problemes a mida que el cervell va guanyant volum. De fet, les sutures no quedaran completament unides fins l’edat adulta.