Arxiu del divendres, 26/10/2018

El vaixell més antic

divendres, 26/10/2018

Fa dos mil quatre-cents anys, un vaixell es va enfonsar al mar Negre, prop de les costes del que actualment és Bulgària. Durant vint-i-quatre segles (que aviat és diu!) va restar dipositat al fons marí, a més de dos mil metres de profunditat fins que, fa unes poques setmanes, un robot dirigit a distància des de la superfície el va localitzar i fotografiar. Ara mateix és el vaixell enfonsat, el derelicte, més antic trobat fins ara.

Probablement era grec, i la seva forma coincideix molt amb un vaixell dibuixat en un vas grec on es representa Ulisses lligat al pal major per poder escoltar el cant de les sirenes sense ser arrossegat al mar per aquestes criatures llegendàries. L’artista que volia descriure un dels passatges més coneguts de la Odissea es degué inspirar en aquell tipus de vaixells.

De moment en desconeixem el carregament que duia. Probablement àmfores que devien portar vi o oli, però fins que els investigadors que l’han descobert no hi tornin no en podrem estar segurs. Abans però ens podem preguntar com s’ho ha fet el vaixell per no desfer-se després de tants segles sota l’aigua.

Doncs amb tota probabilitat la clau està en el fet que l’indret on va anar a parar és el que s’anomena una “zona morta”. Un indret on l’aigua està prou estancada com per no barrejar-se amb aigües més superficials i on l’excés de matèria orgànica que hi va anar caient va esgotar l’oxigen que hi havia. Amb temperatures fredes, sense oxigen i sense intercanvi d’aigües, les reaccions químiques que hi tenen llocs queden molt limitades. I pel que fa a la presència d’èssers vius que podrien degradar molt eficientment el vaixell, doncs no n’hi ha ni rastre.

Això genera unes zones completament desèrtiques als fons dels mars, però al mateix temps, permet que els vaixells que s’hi enfonsen es mantinguin en condicions remarcablement bones. Si trobes un vaixell antic enfonsat per la Costa Brava, segurament només en quedaran unes poques restes mig desfetes, en canvi, si el trobes al mar Negre, és fàcil que estigui gairebé igual que en el moment del naufragi. La del mar Negre no és la única zona morta que hi ha. Al Bàltic també se’n troben i pel golf de Mèxic n’hi ha alguna altra.

En comparació amb els vaixell moderns les naus dels antics grecs eren molt poca cosa, però mira per on, aquest ha superat en longevitat gairebé tots els vaixells que el van succeir. Els moderns es desfan per oxidació i corrosió generalitzada, de manera que en poques dècades ja no en queda ni el record. En canvi, el modest vaixell de fusta grec va tenir la sort de caure en un indret particular i avui el podem admirar en tot el seu trist esplendor.

Coses de la oxidació excessiva de la matèria orgànica…