Arxiu del dimecres, 31/10/2018

Dos quarts menys cinc de quatre i els algoritmes per multiplicar

dimecres, 31/10/2018

Una de les coses que sobta més als qui no són catalanoparlants és la manera d’expressar les hores. De fet, fins i tot molts catalanoparlants es fan un embolic i hi ha la idea que es tracta d’una manera recargolada de dir l’hora. Tres quarts de cinc, un quart de tres, dos quarts menys cinc de quatre… Moltes vegades et pregunten per quin motiu ho fem tan complicat.

És curiós ja que, si ho reflexionem una mica, tampoc és tan complicat. Simplement passa que quan t’acostumes a un sistema tots els altres semblen absurds i això de les hores n’és un exemple molt bo.

El que més desconcerta és apartar-se del sistema més habitual en molts idiomes i que també fa servir el castellà. El que fan és dir quina hora ja s’ha completat i quant de temps ha transcorregut de la següent. Per això diuen “la cinco y cuarto”. En català el que és diu és el temps que ha transcorregut de l’hora que està en curs: “un quart de sis”. Els dos sistemes són perfectament correctes.

El sorprenent és que considerin estrany el sistema català quan (excepte pel tema dels quarts) és exactament el mateix sistema que fem servir per les dates. En canvi, en castellà es fa servir un sistema per les dates i un de diferent per les hores.

Quan diem la data en castellà no diem “abril y quinze” sinó que diem “quinze de mayo”. És a dir, diem els dies que han transcorregut del més mes en curs. Això és exactament el que fem en català amb les hores; diem els quarts que han transcorregut de l’hora en curs.

De vegades dic, mig en broma, que el més raonable és fer servir el mateix sistema per dir les dates i per dir les hores, però aquesta no és una opinió generalment acceptada. En general m’engeguen a pastar fang sense ni discutir el tema. Sospito que el motiu no és gaire racional sinó que té a veure amb el costum i la dificultat que tenim els humans per canviar els costums. Quan aprens a fer una cosa de determinada manera, totes les altres possibilitats semblen massa enrevessades. Deu ser com els americans amb el seu sistema de mesures, molt més complicat que el sistema internacional, però com que l’han fet servir sempre i és el que aprenen de petits, no és posaran a canviar-lo!

Això també ens passa quan veiem altres maneres de fer, per exemple, les multiplicacions. Ens sembla que l’algoritme que ens van ensenyar és la manera correcta, però en realitat només és un dels molts possibles algoritmes que hi ha per fer la mateixa operació. Quan descobrim altres maneres de multiplicar, com ara el japonès, ens semblen sorprenents, complicats o poc pràctics. Segurament als que les fan servir es deuen semblar igual d’estranys els nostres sistemes.

Sovint diem que cal tenir la ment oberta, però és divertit veure com ens costa a tots d’aplicar-ho al nostre dia a dia.