Arxiu del dilluns, 5/11/2018

Deixant l’Alzheimer sense eines

dilluns, 5/11/2018

Hi ha temes en els que qualsevol millora, qualsevol promesa de millora, és benvinguda. Normalment és perquè durant massa temps s’han anat acumulant fracassos i desenganys i això és el que està passant amb la malaltia d’Alzheimer. Malgrat els anys que fa que s’estudia i la quantitat de dades que es van recollint, encara es tracta d’un procés imparable. Per això, la notícia que un laboratori ha trobat un tractament que no el cura però que alenteix la seva progressió desperta molta esperança, però també una certa inquietud per por que es tracti d’un nou desengany.

De les coses que sabem de l’Alzheimer és que al cervell dels malalts s’hi acumulen uns dipòsits anomenats “plaques d’amiloide” ja que estan fets sobretot per acumulacions d’una proteïna denominada Beta-amiloide. En condicions normals aquestes plaques no hi haurien de ser, de manera que és temptador considerar-les causants de la malaltia. El problema és que tan poden ser causa com conseqüència, o també un efecte col·lateral d’algun altre procés que per ara se’ns escapa.

Això, és clar, no fa que deixem de tenir-les en consideració. S’han dissenyat estratègies basades en anticossos contra aquestes plaques, però no han resultat efectius. Potser els anticossos no arriben, potser s’hi uneixen però no fan que la placa s’elimini…

Aquesta vegada l’estratègia ha sigut diferent. La proteïna amiloide (que, per cert, ignorem quina funció té en condicions normals) també circula transportada per la sang, però no ho fa lliure sinó que viatja unida a l’albúmina. En realitat una de les principals funcions de l’albúmina de la sang és la de fer de transportadora de molts tipus de molècules.

Doncs el que fan és treure part de la sang del pacient, eliminar-ne l’albúmina (que porta unida la beta amiloide) i reemplaçar-la per albúmina nova que es torna a introduir al torrent circulatori del pacient. D’aquesta manera es va drenant una certa quantitat de proteïna amiloide que ja no s’acumularà al cervell.

Ho han provat en un grup d’uns pocs centenars de pacients i sembla que aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia. No la cura pas, ja que el procés que causa l’acumulació de les plaques no s’ha aturat, però al menys la progressió s’alenteix ja que la disponibilitat de beta-amiloide és menor. Mentre no es trobi una cura millor ja és un què. Sobretot considerant la manca d’alternatives eficients.

Com sempre, ara queda per veure si aquests resultats es confirmen. D’anuncis prometedors n’hi ha hagut uns quants, però després la cosa no acabava d’anar com es prometia. Ja es veurà com va aquesta vegada, però mantinguem l’esperança.