Arxiu del dimarts , 6/11/2018

No; un diamant NO és un tros de carbó sotmès a gran pressió

dimarts , 6/11/2018

Diuen que els diamants són per sempre, per l’eternitat, cosa que és radicalment falsa però que queda molt be com eslògan. El problema amb els diamants és que estan fets de carboni i, igual que el carbó, poden cremar si li apliques prou calor. Amb un misto no n’hi ha prou, però un bufador sí que serviria. En essència els àtoms de carboni del diamant reaccionen amb l’oxigen de l’aire per donar CO2. Igual que el carbó però a un preu considerablement més elevat.

Per cert, recordeu de no confondre mai el carboni (element químic) amb el carbó (una pedra negra que embruta i crema molt bé).

La similitud del diamant amb el carbó es remarca moltes vegades, especificant que la diferència entre els dos només depèn de l’estructura molecular. Tots dos són diferents maneres d’organitzar els àtoms de carboni. El grafit, amb el que es fa la mina dels llapis, és una altra manera de presentar-lo i el grafé i els seus derivats, els nanotubs de carboni, tornen a ser maneres de combinar els àtoms de carboni.

De totes maneres els més coneguts són el carbó i el diamant que, a sobre, simbolitzen dos extrems metafòrics: Riquesa – pobresa, luxe – misèria, net – brut. Potser aquesta tendència a posar-los sempre plegats ha portat a una confusió sobre els orígens. Sovint es diu que els diamants apareixen al sotmetre el carbó a grans pressions i determinades temperatures. La idea que queda és que si agafem un tros de carbó i el comprimim adequadament, es pot transformar en diamant. Un procés que, de nou, dóna joc a l’hora de fer metàfores.

El problema és que és essencialment erroni. Diguin el que diguin els memes d’internet i les ximpleries new age, els diamants no provenen d’esclafar el carbó a grans pressions, suposadament a  l’interior de la Terra. Diamants i carbó estan fets tots dos de carboni, però aquí s’acaba el lligam.

El carbó es va generar a partir de les restes dels grans boscos que cobrien la terra durant el període Carbonífer (el nom no és casual). La matèria orgànica d’aquells vegetals, feta sobretot de compostos de carboni igual que nosaltres, va anar patint transformacions que finalment van generar el carbó.

Els diamants solen ser molt més antics. La majoria es van formar abans i tot que apareguessin els vegetals sobre la Terra, de manera que de cap manera podien provenir del carbó. El seu origen és a partir de minerals fosos en capes més profundes del planeta. En la composició d’aquests minerals hi ha el carboni que, si les condicions de pressió i temperatura són les correctes, comença a formar un diamant. Molt lentament, afegint àtoms capa a capa i amb prou temps s’acaba formant el diamant. Cada àtom de carboni unit a altres quatre formant una immensa xarxa que, en sentit estricte és una única molècula.

En principi han de ser transparents ja que, per coses de la distribució dels electrons, la llum ha de passar sense ser absorbida. Si conté alguna impuresa o si alguna capa d’àtoms de carboni s’ha desorganitzat una mica pot tenir un cert color. Això ja en canviarà el preu i les característiques.

Però l’important és que no; el diamant no és un tros de carbó sotmès a una gran pressió. Un dels problemes de les frases boniques d’autoajuda i motivació és que, si les analitzes atentament, acostumen a ser falses.

Encara que, al menys, permeten aprofundir i aprendre alguna cosa curiosa, com ara la química dels diamants.