Aranyes i violins

Un dels materials amb més potencial que ofereix la natura és el fil d’aranya. Aquests simpàtics artròpodes, no massa apreciats per la majoria de gent, tenen unes glàndules que sintetitzen uns fils fets essencialment de proteïna amb alguns sucres ficats per enmig i que resulten extremadament resistents. La seva estructura és força complicada i per fabricar-la calen diferents glàndules, cada una especialitzada en una part de la molècula. Complex, fascinant i amb un resultat extraordinari. Per això el fil d’aranya es posa sovint com exemple de biomaterial amb més aplicacions.

I xafardejant per la xarxa he topat amb un parell d’aplicacions d’allò més inesperades. Fer servir fil d’aranya per fabricar i /o millorar… violins!

La primera referència és de l’any 2012, quan un investigador japonès va fabricar cordes de violí fetes amb fil d’aranya. En concret va triar aranyes de l’espècie Nephila maculata, que fabrica una de les teranyines més resistents. Després de molts intents va trobar la manera d’aconseguir obtenir una bona quantitat de fil i els va anar recargolant per fabricar cordes fetes amb entre 3000 i 5000 fils.

El resultat eren cordes amb una secció molt circular i que oferien una resistència superior a les més usades, de nilons i acer. De totes maneres, a part de la resistència cal tenir en comte la sonoritat. Cada material té la seva sonoritat particular i la de les cordes de fil d’aranya era, en paraules del seu creador, “amb un timbre suau i profund”.

Es tractava d’un model experimental i la veritat és que ja no n’he trobat més informació. Suposo que passar d’un únic model a una producció més en sèrie no va acabar de funcionar.

Però l’idil·li entre les aranyes i els violins no s’acaba en les cordes. La caixa també ofereix oportunitats  per aquest material. Normalment són de fusta i segons el tipus, la qualitat, el tractament i la feina de l’artesà obtenim un violí amb una sonoritat o una altra. Al final dependrà de la manera com les ones de so facin vibrar la caixa. Segons la intensitat de la vibració o la velocitat a la que es desplacin les ones de so per la fusta obtindrem un so millor o pitjor.

Doncs un estudiant d’enginyeria ha fet uns violins fent servir una barreja de fils d’aranya amb resines sintètiques. En aquest cas la gràcia és que jugant amb les proporcions i disposició del fil d’aranya pot anar aconseguint diferents sonoritats. Coses que els entesos noten, perquè la meva oïda musical és més aviat pobre i el so del violi de fil d’aranya em sembla fantàstic.

En tot cas segur que amb el temps van sortint més aplicacions del fil d’aranya. Sobretot si algú troba la manera pràctica d’aconseguir-ne en grans quantitats. Suposo que això d’anar munyint aranyes deu tenir la seva dificultat.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    12/11/2018 14:17

    Joan Codina: No creguis. les aranyes poden fer filaments enganxosos per capturar les preses i altres de no enganxosos per moure’s elles per la teranyina.

    Pons: De fet, es podrien fer un munt de coses si els poguéssim obtenir en grans quantitats.

  • Pons

    12/11/2018 12:31

    El que jo havia sentit del fil d’aranya era fer armilles antibales, certament no es una opció tan artística

  • Joan Codina

    12/11/2018 11:16

    Jo amb el fil d’aranya sempre m’he preguntat.. I no és una mica enganxós??