Cada vegada menys experiments amb animals.

S’ha publicat l’informe anual sobre l’ús d’animals d’experimentació a Espanya i val la pena fer una ullada a les dades. Segons sembla, l’any 2017 el nombre d’animals de laboratori que es van fer servir va ser un  13 % menor que l’any anterior i un 43 % menor al del 2009. De fet, el 2017 va ser l’any en que s’han fet servir menys animals de laboratori des que es tenen registres. Assumim que és perquè cada vegada s’intenta limitar aquesta mena d’experiments i es fan servir animals únicament quan no hi ha alternatives vàlides. La prohibició de fer servir animals en estudis de cosmètics ja fa anys que està en vigor, de manera que per aquí no hi entren. I també podria ser que fos perquè cada vegada queden menys investigadors treballant, però no entrarem en aquesta possibilitat.

Dels animals, la immensa majoria (gairebé la meitat) són ratolins. A continuació hi ha els pollastres i les rates. Això dels pollastres pot sorprendre, però és que també s’inclouen els estudis en temes de veterinària i ramaderia. De vegades, per estudiar la manera com es propaguen les malalties en situacions de grans aglomeracions com passa en la ramaderia, cal fer servir molts animals. És el que passa amb els pollastres.

Els peixos també representen un percentatge destacat. Especialment el peix zebra (Danio rerio), que cada vegada es fa servir més, sobretot per estudis de desenvolupament embrionari. Va molt millor que el ratolí ja que els embrions creixen fora del cos de la mare i, a més, son transparents, de manera que pots mirar que va passant a cada cèl·lula amb molta facilitat.

Amb xifres molt menors hi ha un ampli ventalls d’animals, que inclouen cavalls, cabres, granotes, calamars, fures o hàmsters entre altres. He mirat quants simis apareixen a la llista i en la majoria de casos ja no es fan servir. L’únic que apareix són una espècie de macacos (Macaca fascicularis). Suposo que seria per algun estudi sobre la malaltia de Pàrkinson o d’accidents cerebrals ja que per la majoria d’altres aplicacions ja s’han desenvolupat sistemes alternatius.

També s’ha estudiat el tipus de procediment al que es veuen sotmesos els animals. Hi ha quatre categories segons l’estrès que pateix l’animal. Lleu, moderat o greu i, a més, els “sense recuperació”, en el que després de l’anestèsia ja no es recupera. Aquí podria semblar que les coses no van en la bona direcció ja que, encara que només representa el 8 % del total, ha augmentat el percentatge d’experiments amb la categoria de greu. En realitat el que passa és que cada vegada es tendeix a filar més prim en la classificació, especialment en els peixos. Coses que fa anys es consideraven moderats ara ja es tracten com a greus.

Naturalment això vol dir que els permisos per fer-ho són cada vegada més restrictius. Si pretens fer un procediment amb estrès greu a un ratolí o una granota has de justificar-ho molt i molt bé, raonar que l’experiment és realment necessari i demostrar que no hi ha cap altra manera de fer-ho. També hauràs de demostrar que faràs servir el mínim nombre d’animals possible. Cada experiment amb animals requereix molts permisos i els supervisors dels estabularis s’ho prenen molt en serio.

Hi ha qui diu que aquestes xifres encara són massa elevades i que la ciència no necessita experimentació amb animals. La primera part de la frase segurament és certa, la segona encara no ho és. Amb sort trobarem a la llarga la manera de prescindir-ne del tot, però avui encara no hi ha manera. Podem fer estudis in vitro, és a dir amb cèl·lules aïllades, però aquestes cèl·lules han de sortir d’algun lloc; un fetge, un budell o un cervell, segons el que estudiïs. Altres estudis no es poden fer només amb cèl·lules. De vegades cal saber com respon el sistema immunitari, o com funciona un trasplantament, o si un medicament afecta al cervell després de ser ingerit i processat pel fetge. Si tornem a l’informe, no és estrany que la majoria d’estudis que fan servir animals estan enfocats al sistema nerviós, a situacions que afecten molts òrgans simultàniament i a estudis de comportament. Són, justament, la mena d’investigacions on resulta més difícil passar de l’animal a les cèl·lules.

Ara com ara només podem seguir aplicant la política de les tres “R”: Reduir el nombre d’animals, Refinar el tipus d’experiments per fer-los el menys invasius possible i Reemplaçar l’ús dels animals per altres mètodes sempre que sigui possible. Amb això, mica a mica anirem deixant de banda aquesta mena d’estudis o el limitarem al màxim.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    13/11/2018 21:49

    Guillem: Aquesta és la intenció. Reduir-ho tant om és pugui i anar trobant alternatives que n’evitin l’us

    Ferran. Rèptils sí. Representen el 0,12 % del total. Pràcticament anecdòtic. En canvi, no veig insectes per enlloc. Els únics invertebrats són els cefalòpodes (suposo que calamars). Tens raó pel que fa als estudis de plaguicides, però normalment el que s’estudia és el seu efecte sobre els vertebrats. A més, crec (però no n’estic segur) que la llei no regula l’us d’invertebrats tret dels cefalòpodes.

  • Ferran

    13/11/2018 20:08

    L’informe inclou rèptils, insectes, aràcnids, …?.
    Amb quins animals es fan estudis sobre insecticides, plaguicides, i altres temàtiques?

  • Guillem Sánchez

    13/11/2018 19:53

    En la meva opinió s’ha de reduïr més la taxa d’animals utilitzats al laboratori però també trobo que potser s’ha de trobar alternativas o no es solucions i evitar-ho

  • Benejam Anglada Borja

    13/11/2018 19:22

    si

  • Daniel Closa

    13/11/2018 18:07

    Pons: Hi ha moltes contradiccions en aquest tema. Però la de les tres R sembla una política prou assenyada

    Sinera: Home! Anestèsia i també analgèsia per després. Per descomptat. I també cal justificar que fas servir el millor anestèsic per cada tipus d’animal i de situació.

  • Sinera

    13/11/2018 12:29

    El que em preocupa no és que es facin servir
    animalons (o fins i tot humans en alguns casos) sinó els nivells de dolor que poden sentir. Si no hi ha dolor no hi veig massa problema. Segurament utilitzeu anestèsia en molts casos. No sé.

  • Pons

    13/11/2018 9:40

    Si em menjo els animal sense remordiment, ara tindré problemes perquè en facin experiments amb ells? Seria una mica hipòcrita per part meva.