Europi a la butxaca

Fa un parell de dies, arrel de la setmana de la ciència, vaig tenir la sort d’anar a una fira de la ciència organitzada a l’Institut Tordària, a Tordera. Allà els alumnes havien muntat treballs relacionats amb tota mena de les branques de la ciència. Des de teoremes matemàtics fins treballs d’electromagnetisme, passant per la química, les membranes semipermeables o la deriva continental. El cas és que en un dels treballs proposaven un joc fet amb la taula periòdica i un cert nombre de partícules radioactives. Al final et tocava un element i en el meu cas, vaig aconseguir l’Europi.

El nom no és massa estrany i deriva, evidentment, del continent europeu. El va ser aïllar a principis del segle XX mentre purificaven mostres que tenien altres elements poc freqüents.  No hem d’oblidar que dins la taula periòdica dels elements l’europi forma part de les anomenades “Terres rares”. Concretament dels lantànids. Elements poc habituals i amb noms estranys. I el cas és que m’he preguntat si l’Europi té gaires aplicacions a la vida quotidiana. En el dia a dia tenim gaires coses al voltant que estiguin fetes amb Europi?

Doncs si treballes a una central nuclear potser sí. L’europi és un dels elements que es podrien fer servir per controlar la velocitat de les reaccions ja que absorbeix neutrons i fa que tot plegat vagi més lentament. Però, és clar, la majoria de nosaltres no hi passem molta estona dins de cap central nuclear.

Un indret on sí que es fa servir és als televisors. Determinats compostos d’europi emeten fluorescència a diferents colors i això s’ha aprofitat per fabricar les pantalles de les teles. En realitat aquesta propietat d’emetre fluorescència és el que genera la major part de les aplicacions de l’europi.

I precisament la fluorescència de l’europi és el que li ha donat l’aplicació més sorprenent Encara que segurament no ho imaginem, si hi ha sort tots portem una miqueta d’europi a la butxaca. Concretament compostos d’europi que es fan servir com a pigments per imprimir… els bitllets d’euros. Ja té la seva gracia fer servir europi per fer euros, però resulta molt eficient per evitar les falsificacions. Si mirem un bitllet de, posem deu euros a la llum normal, presenta l’aspecte que tots coneixem

 

Ara bé. Si el mirem il·luminat amb llum UV, que activa la fluorescència de l’europi, el que veiem és ben diferent. Estrelles que brillen, línies que ressalten, blaus grocs i taronges que destaquen… tot degut a les propietats d’alguns compostos d’europi que la legislació europea prohibeix de desvetllar. Es tracta de posar les coses difícils als falsificadors i amb l’europi ho han aconseguit!

6 comentaris

  • Joan Codina

    16/11/2018 12:43

    Parlant d’americi… L’americi el fan servir els detectors de fums, no?

    Que curiós això de l’europi!

  • mascle omega

    15/11/2018 13:11

    O sigui: si s’acaba l’europi s’acaba l’euro? Compte amb la inflació!

  • Daniel Closa

    15/11/2018 10:12

    Carqunyol. Que es pot esperar dels Trump Boy’s? Ells segur que només fan servir Americi!! :-)

    mirabilis: Cosas veredes Sancho…

    Pons. Hi estem treballant. Tant bonpunt esbrinem alguna cosa en faig un post ;-)

    PS. Son als Instituts, de manera que les fan en horari escolar…

  • Pons

    15/11/2018 9:53

    No ens pots dir res més concret sobre els composts d’europi que porten els bitllets? Es només per sana curiositat científica, es clar…

    PS: Em fot que moltes de les activitats de la setmana de la ciència les facin entre setmana i al matí quan no puc anar-hi!

  • mirabilis

    15/11/2018 9:16

    Què curiós!!!

  • Carquinyol

    15/11/2018 8:43

    Segur que a les centrals nuclears d’en Trum l’europi no s’utilitza :P