Barnard, l’estrella més ràpida

La setmana passada s’anunciava el descobriment d’un exoplaneta per part d’un equip internacional liderat per tres astrònoms d’aquí. El planeta descobert és del tipus “superterra”, és a dir que tindria una mida dues o tres vegades més gran que la Terra. Com que ja portem descoberts milers d’exoplanetes, això ja no hauria de ser noticia, però aquesta vegada el fet destacat, a part dels detalls de com han fet el descobriment, és que orbita al voltant de l’estrella de Barnard, la segona més propera al sistema solar després d’Alfa centaure.

Si ens posem a filar prim seria més exacte dir que és la quarta més propera ja que Alfa de centaure en realitat és un sistema triple, format per les estrelles Alfa Centaure A, Alfa Centaure B i Pròxima Centaure. Sempre podem dir que Barnard es la més propera de les visibles des de l’hemisferi nord, si no fos que a simple vista no es veu. En tot cas, el més interessant de l’estrella de Barnad és la manera com és mou.

L’estrella és poc brillant. No es pot veure a ull nu i cal buscar-la amb un telescopi i en el rang dels infrarojos. És una nana roja que passaria més o menys desapercebuda si no fos que és l’estel que té el moviment propi més elevat de totes les que es coneixen. Això vol dir que vist des del Sol és la que es mou més de pressa.

Això és el que va descobrir l’astrònom Edward Barnard, un dels pioners de l’astrofotografia que es va adonar que comparant fotografies obtingudes en diferents anys de determinada zona del cel hi havia una estrella que semblava anar desplaçant-se respecte de les altres. La majoria d’estrelles semblen estar completament fixes en el cel. Les seves posicions relatives no varien mai. Això és perquè, encara que totes es mouen, estan tan lluny que els seus moviment resulten imperceptibles i, d’altra banda, la majoria d’estels van seguint una direcció similar mentre giren al voltant del nucli de la galàxia.

Però l’estrella que va captar l’atenció de Barnard està molt propera (només a sis anys llum) i és mou en una direcció prou de costat respecte del moviment del Sol. L’efecte és com si vas en una cursa en la que tots els altres corredors estan molt lluny i es mouen en la mateixa direcció que tu, i de cop passa algú creuant per davant. El seu moviment destaca com un polze trencat. És un moviment relatiu, és clar. No vol dir que vagi més de pressa que altres estrelles. Simplement que el seu moviment destaca més vist des d’aquí.

Això va fer que bategessin l’estrella amb el nom del qui havia notat el seu moviment i ara és una de les més estudiades. Durant molt temps s’havia jugat amb la possibilitat que hi haguessin planetes al seu voltant i això va ser un dels motius que van fer que la consideressin pel projecte Dedalus. Això va ser un estudi per avaluar el que caldria si es volia enviar naus no tripulades per explorar estrelles properes. Ara, sabent que efectivament hi ha planetes al voltant de l’estrella de Barnard, ja podrien fer-ho amb més coneixement de causa .

3 comentaris

  • Daniel Closa

    19/11/2018 16:42

    Joan: Si ens hi posem ara, en vint anys arriben a poc que aconseguim un motor com cal o una vela espacial ben apanyadeta.
    PS: Tela marinera: Aquests nois són uns cracks!

    Pons: Doncs sí. Veïns propers. Si hi ha algú allà esperem que sigui amistós…

  • Pons

    19/11/2018 15:05

    sis anys llum es aquí a la cantonada, pràcticament…

  • Joan Codina

    19/11/2018 11:30

    Es que tenint Barnard i Proxima b aquí al costat ja podríem anar pensant d’enviar-hi alguna cosa.

    Realment ens hem d’afanyar a buscar motors decents per sortir del sistema solar.

    PS: Tela amb l’Anglada-Escudé.. :D