Arxiu del dijous, 22/11/2018

Ejaculacions i càncer de pròstata

dijous, 22/11/2018

Anar al metge sempre és incòmode, empipador i angoixant. A més, acostumes a sortir amb receptes de medicaments que segur que aniran bé, però que no deixen de ser una llauna. Però algun estudi pot fer que en determinades situacions la cosa canviï una mica. Al menys pels homes. Cada vegada hi ha més estudis que detecten una reducció en el risc de patir càncer de pròstata en homes que ejaculen amb més freqüència.

Podeu imaginar que la conya està servida ja que sortir del metge amb una recepta que enlloc de pastilles, injeccions o xarops posi com indicació “incrementi el nombre d’ejaculacions mensuals”, doncs…

Però el cas és que les dades indiquen que existeix una correlació. Ja feia temps que apareixien treballs que apuntaven en aquesta direcció, però sempre es prenien les dades amb pinces. Hi ha temes en els que ningú es vol mullar, no sigui cas que resulti que estàs equivocat i et converteixis en la riota de la comunitat científica. Però per molts matisos i prevencions amb que ho expliquessin, era el que sortia.

L’any passat es va fer ja un estudi realment important. Entre els anys 1986 i 1992 es va fer el seguiment de gairebé trenta dos mil homes d’edats compreses entre els 18 i els cinquanta anys. De fet havien començat amb més de cinquanta mil, però no tots van completar l’estudi. Cada dos anys els van fer qüestionaris on els preguntaven quantes vegades ejaculaven per mes, sense importar si era sols acompanyats, desperts, dormint,… i ho van ajuntar en grups entre 1–3, 4–7, 8–12, 13–20, i més de 21 vegades mensuals. (Aquestes són les dades obtingudes. Faltaria veure quant de reals eren, que ja se sap la tendència dels homes a exagerar “una mica” el seu rendiment)

Després, l’any 2010 es va mirar quants d’ells havien tingut càncer de pròstata. Van ser 3839 casos, que vindria a ser el deu per cent del total. Però la dada rellevant era que els qui estaven en el grup de més de vint-i-una ejaculacions mensuals presentaven un risc de càncer de pròstata inferior en un 20 % als que només ejaculaven entre quatre i set vegades.

Ep! No és que el risc de tenir càncer de pròstata desaparegui, però tens menys números.

En tot cas, la qüestió intrigant és… per quin motiu ejacular disminueix el risc? Això no ho podem saber a partir d’aquests estudis. I cal dir que realment cal vigilar. Moltes vegades diem que una correlació no implica una causalitat (una frase que caldria gravar en pedra). Per exemple, podria ser que els que fan vida més sana ejaculin més vegades i la causa final de la prevenció sigui l’estil de vida. Realment poden haver-hi altres factors que se’ns han escapat i que facin que interpretem malament els resultats.

Però també pot ser que no hi hagi altres factors i que ja ho interpretem correctament.

En tot cas, si l’efecte preventiu és realment per l’ejaculació, és a dir per una major activitat de la pròstata, podem especular sobre els motius. Els autors del treball proposen que podria ser per canvis en el metabolisme de les cèl·lules de la pròstata. Si la cèl·lula està més activa, metabolitza de manera diferent coses com la glucosa  el citrat. Potser algun d’aquests canvis dificulti l’aparició del càncer. També pot ser per efecte de l’estimulació sobre el sistema nerviós, que modificaria els estímuls que empenyen a les cèl·lules a dividir-se. També s’ha dit que disminueix la formació de micro-cristalls que poden danyar l’epiteli de la pròstata. Tot són hipòtesis, perquè en realitat no ho sabem i caldrà investigar-ho.

De totes maneres, no tot són flors i violes. Un estudi encara més recent i fet amb més homes segueix trobant una reducció, però també detecta un augment en el risc del càncer de pròstata depenent del nombre de parelles sexuals que hagis tingut. Una dada que apunta a implicacions d’algun tipus d’infecció i que torna a recordar la importància del sexe segur.

En tot cas, no se si l’argument de “és que així m’ajudes a prevenir el càncer de pròstata” tindrà gaire èxit com argument per lligar. Tot i que sospito que les noies es deuen trobar amb arguments encara més rebuscats… D’altra banda, ja se sap que posar-li morro i imaginació acostuma a ser un punt.