Arxiu del dimecres, 28/11/2018

Bolets, nutrició i plaer

dimecres, 28/11/2018

Una de les millors coses que té la tardor és que és la millor època per menjar bolets. N’hi ha de molts tipus diferents i es poden preparar de moltíssimes maneres, però jo soc de plats simples i poques coses em fan més feliç que un plat de rovellons a la brasa.

El cas dels bolets sempre m’ha fet gràcia perquè trobo que és dels aliments que es mengen pel pur plaer de menjar-los, per les seves qualitats gastronòmiques i per l’associació que faig amb una època de l’any que ja convida al recolliment després dels excessos de l’estiu. Gaudir de la cuina és un excel·lent motiu per menjar determinats plats i no cal buscar-hi més arguments.

Per això trobo una mica fora de lloc les informacions sobre les virtuts nutricionals dels bolets. No és que no en tinguin (qualsevol aliment en té), però en el cas dels bolets les seves propietats nutricionals són més aviat modestes. Essencialment estan fets d’aigua i una mica de fibra. Naturalment que si et poses a analitzar amb precisió el que contenen pots trobar de tot, però en la majoria dels casos les quantitats són tan petites que resulten irrisòries.

Tot i així, si busqueu a Google “propietats nutricionals dels bolets” o alguna cosa similar, trobareu afirmacions que fan pensar que la vostra salut depèn de menjar prou bolets. Per exemple, n’hi ha que parlen del seleni que tenen  i diuen que ajuda a prevenir l’envelliment perquè és antioxidant. Però si mires en una taula de contingut de seleni segons els aliments descobreixes que 100 grams de xampinyons tenen 7 micrograms de seleni mentre que 100 grams de pa integral en tenen 55 i 100 grams de tonyina n’aporten 130. Que potser ningú es mira les taules de continguts de nutrients per comparar? El seleni dels bolets és gairebé irrellevant i no t’ajudarà en res a prevenir l’envelliment igual que si algú et dona un parell d’euros no pot dir que t’està ajudant a pagar la hipoteca.

El mateix passa amb les vitamines. En tenen una petita quantitat, però res de destacable. Ni tampoc de proteïnes. En realitat, el 90 % del pes del bolet és aigua, i del que queda, gairebé tot és fibra. De manera que la majoria de les propietats fabuloses que adjudiquen nomes són una tremenda exageració o una simple fantasia.

Però…, i què? Són boníssims! I si els prepara un bon cuiner resulten un plaer pels sentits al que no cal afegir-hi cap propietat nutricional, medicinal ni de cap altre tipus. Estem entestats en convertir el aliments en una mena de medicaments i al final acabem trobant virtuts imaginàries pertot arreu quan moltes vegades no fa cap falta. La veritat és que m’importa un rave el contingut en coure, seleni o àcid fòlic dels bolets. De fet, m’irrita una mica que m’intentin vendre com a grans virtuts coses que en realitat són tan minses. Si els menjo és, sobretot, pel plaer de menjar-los. No és poca cosa gaudir de les coses bones de la vida.

La dieta és important, la nutrició és una cosa molt seriosa i s’han d’evitar determinades maneres de menjar. Però tampoc cal exagerar. La realitat és que la majoria de dietes que circulen per la xarxa no tenen gaire sentit, que els super-aliments no existeixen i que amb tanta obsessió per la salut i la dieta sana correm el perill de perdre el plaer de les coses senzilles, com ara un bon plat de rovellons a la brasa, amb una mica de sal, all, julivert i un rajolinet d’oli.  L’essència de la tardor concentrada en un plat.