Arxiu del dimarts , 11/12/2018

El Sodi, les cendres d’una planta i la sal divina egipcia.

dimarts , 11/12/2018

Cada un dels elements químics de la taula periòdica es pot representar per un símbol que l’identifica. Estudiar la taula periòdica és un maldecap pels estudiants, però si t’ho agafes com una curiositat resulta ser un pou de sorpreses. Especialment si t’agrada agafar un fil i anar seguint a veure on et porta. Això m’ha passat quan m’he fixat en un dels elements més habituals a classe de química. El sodi.

El que m’ha picat la curiositat era que, mentre que la majoria d’elements tenen uns símbols que coincideixen amb el nom (C per Carboni, N per Nitrogen, Al per Alumini, O per Oxigen…), el del Sodi és Na. En principi, res a veure amb el nom.

Això ja passa amb alguns elements que fan servir el nom llatí per generar el símbol. La plata és Ag per Argentum, l’or és Au per Aurum, i un dels més rebuscats, el mercuri, és Hg per el nom en grec Hydrárgyros, que vol dir “plata aquosa”. Doncs en el cas del Sodi és Na pel llatí Natrium que, a més, deriva del grec Nitron, que alhora s’origina en l’egipci Nṯry, que significa “sal divina” i que feia referencia al que ara sabem que és carbonat sòdic. De fet, el natró és el nom del mineral fet essencialment de carbonat de sodi decahidratat.

El carbonat de sodi és, simplement, una sal de sodi de l’àcid carbònic que resulta que té moltíssimes aplicacions. Per fer sabó, per fer vidre, per cuinar, per preparar teixits i, ja més modernament, en milers de processos industrials. El cas és que històricament una font important d’aquest producte eren les cendres d’algunes plantes. Després de cremar-les, a la cendra quedaven els elements minerals que la planta acumulava a l’interior i algunes espècies eren particularment riques en carbonat de sodi.

Una planta que rendia molt carbonat de sodi era el salicorn, que també s’anomena barella o salsola. En nomenclatura científica és la Salsola soda. Aquest nom està relacionat amb com anomenaven la planta els àrabs: “sawdā“, que vol dir “negra” ja que les cendres eren molt fosques. I precisament va ser aquest nom el que va fer servir el químic Humphry Davy l’any 1807 per batejar com a Sodi (en anglès, Sodium) un element que havia aconseguit purificar. El nom de Sodi va triomfar, però a l’hora de triar el símbol van tirar del natró i el natrium i es va quedar Na.

Una curiositat final relacionada amb el nom de la planta és que a molts indrets, sobretot als Estats Units, l’aigua carbonatada s’anomena “soda” ja que inicialment el que feien era barrejar llimonada amb bicarbonat de sodi. La reacció entre l’àcid cítric i el carbonat alliberava les bombolles de CO2.

Ah! I com és que la planta conté tant sodi a l’interior? Doncs perquè la Salsola soda és una planta halòfila. Això vol dir que pot créixer en ambients salins, on hi ha molta sal al terra. La sal és clorur sòdic i la planta acumula l’excés d’aquest sodi a l’interior de vacuoles per evitar-ne la toxicitat.

Ara, quan miro l’espai de la taula periòdica corresponent al sodi, amb el nom de l’element i el seu símbol, ja no puc deixar de pensar en l’atzar dels camins de l’etimologia que han acabat per unir dins un quadrat un derivat del Nṯry dels antics egipcis i un derivat de la sawdā dels àrabs.