Arxiu del dimecres, 12/12/2018

La inesperada Biosfera Profunda

dimecres, 12/12/2018

Si parlem de la vida a la Terra de seguida distingim entre la vida marina i la que hi ha a terra ferma. No és que siguin extraordinàriament diferents, però els hàbitats són prou diferents com per mirar-ho per separat. Però cada vegada sembla més clar que fins ara hem passat per alt un altre indret, d’allò més inesperat, on també ha proliferat la vida: L’interior del planeta.

Que hi ha microbis sota terra ja se sap des de fa temps. El dubte era la seva quantitat, diversitat, metabolisme i ecologia en general. Obtenir mostres de la superfície no és massa complicat. Aconseguir mostres dels fons marins resulta molt més difícil. Però esbrinar les formes de vida que viuen a quilòmetres de fondària sota terra era, fins fa poc, simplement impossible. D’altra banda, tampoc hi comptàvem massa en que hi haguessin gaires microbis per allà baix, sense llum, sense nutrients, amb molta calor i amb pressions extremes.

O potser és que els científics teníem poca imaginació.

El cas és que fa uns anys es va posar en marxa una iniciativa per estudiar el paper del carboni al nostre planeta. Un projecte molt important ja que la química dels éssers vius és, essencialment, la química del carboni. Aquest “Deep Carbon Observatory” acaba d’anunciar que han determinat la presència de formes de vida fins a més de cinc quilòmetres de fondària i que la quantitat i variabilitat de microorganismes que viuen allà sota supera, en molt, tots els que hi ha a la superfície. Segons afirmen, a la superfície (incloent els mars) només hi ha el 30 % de les formes de vida microbiana del total del planeta. El setanta per cent restant és allà baix. Majoritàriament eubacteris i arqueobacteris, però també hi ha eucariotes.

Patíem perquè quedaven molts microorganismes per descobrir a terra i als mars i ara resulta que en realitat ens en queden molts, moltíssims, més. Simplement no ho podíem saber fins  que no hem disposat de la tecnologia per perforar a grans profunditats i estudiar els microorganismes presents en els sediments més profunds. Sembla que ens haurem d’acostumar a tenir en compte la “biosfera profunda”, que ocupa uns… dos mil milions de quilòmetres cúbics!

D’altra banda, això obre un grapat de noves preguntes absolutament fascinants. Sota terra no hi arriba l’energia solar. De fet, les fonts d’energia disponibles són més que escasses. De que viuen aquells organismes? Reaccions químiques d’oxidació reducció? Energia tèrmica de l’interior de la Terra? Radiacions provinents d’elements com l’urani? En alguns casos sembla que la seva estratègia és viure molt lentament per tal de reduir el metabolisme al màxim. Hi ha microbis en els que els seu cicle vital és tan lent que s’acosta als dels períodes geològics. Si viuen entre les roques, com ho fan per desplaçar-se? Es desplacen? N’hi ha que es poden trobar a indrets molt allunyats, de manera que o s’han mogut o s’han deixat portar per la tectònica de plaques. Com estan emparentades les comunitats que hi ha? I encara més preguntes quasi filosòfiques. La vida es va originar a la superfície i va migrar cap a l’interior? O es va originar sota terra i posteriorment es va colonitzar la superfície?

Sabem que alguns organismes poden resistir temperatures extremes. Algun, com Geogemma barossii  és un microbi que viu a 121 graus de temperatura. Vint graus per sobre del punt d’ebullició de l’aigua! A 130 graus atura el seu cicle vital, però encara resisteix, esperant a que millorin les condicions. Això ens recorda que encara no sabem on son els límits per la vida. De pas també ens recorda que quan anem a Mart, o altres planetes, a buscar vida, potser la superfície no sigui l’indret més adient. Qui sap si a l’interior ens esperen sorpreses.