El patriarcat…

En la meva opinió, personal, intransferible i subjecta a revisió si em demostren que estic equivocat, en Donald Trump es un impresentable, però reconec que sap com moure els fils que l’han portat al poder. Si cal mentir, menteix, si cal afalagar, afalaga, i si cal negar les evidències científiques, doncs cap problema! Ho fa i segueix com si res. Ningú ha dit que per triomfar en política calgui entendre ni fer cas de les dades científiques. Altres presidents i aspirants també ho fan, però sense el mateix aplom ni decisió.

Aquest és un cas extrem, però hi ha una certa tendència general a negar les dades científiques quan aquestes no ens agraden. És veritat (i sempre cal tenir-ho present) que la ciència no és infal·lible i que els científics són humans i també poden errar o enganyar, però malgrat tot, segueix sent la millor aproximació a la realitat que ens hem empescat. El que passa és que hi ha temes que són sensibles des del punt de vista social i és humà esperar que la ciència confirmi les nostres expectatives. Si el que fa és mostrar que potser no tenim raó, el més habitual és saltar al coll del científic. M’hi ha fet pensar una entrevista a Steven Goldberg, l’autor d’un llibre (que ja té uns anyets) titulat “El patriarcat inevitable!”.

Inevitable? D’entrada el primer que fas és saltar de la cadira i preparar un grapat de raonaments per rebatre’l, però després he pensat que l’argument que presenta mereix, al menys una reflexió. El que afirmava és que al llarg de la història totes les societats que coneixem han sigut patriarcals. Totes. Sense excepció. Part de la seva feina ha sigut demostrar que aquelles societats suposadament matriarcals, en realitat no ho eren. Una cosa és que el poder es transmeti per via materna, i una de diferent és que les dones exerceixin el poder.

L’argument vindria a dir que això no és normal a no ser que hi hagi una predisposició (genètica, psicològica, hormonal, la que sigui) que empenyi als homes, i no tant a les dones, a fer-se amb els llocs de poder. Una explicació habitual és que això passa perquè els homes són físicament més forts, però això segurament és massa simplista. Normalment els que manen no són els mes forts sinó els més decidits, els que tenen menys escrúpols, els més hàbils, els més malparits o els més maquiavèl·lics. Res que no puguin ser homes i dones per igual. Fixem-nos en que això no implica que les dones no puguin o no estiguin capacitades per fer-ho, potser simplement no els interessa o no els motiva tant com als homes el fer-se amb el poder. Si el que diu fos cert, el patriarcat no seria un simple problema d’educació o d’inèrcia cultural sinó la conseqüència alguna cosa més profunda.

Ens pot agradar més o menys, però no és un argument que es pugui descartar sense més. Hi ha qui el rebutja simplement perquè considera que això faria desaparèixer l’esperança d’una societat igualitària entre homes i dones. També hi ha qui ho rebutja per evitar que el masclisme ho aprofiti com argument. Però fixem-nos que això és el que fa en Donald Trump: Rebutjar les idees científiques quan aquestes no encaixen amb la meva ideologia. En tot cas, és important no caure en un parany molt freqüent. Dir que el patriarcat és inevitable pot ser una estratègia publicitària i cridanera, però és fals. Pel fet que una cosa tingui un rerefons biològic no vol dir que sigui inevitable. Les cultures, les societats, han reconduït moltíssimes tendències de comportaments instintius. Precisament la gràcia de la civilització és que permet reconduir comportaments biològicament innats.

Pot tenir raó o no i, per descomptat, hi ha altres investigadors que no hi estan d’acord, però l’argument mereix ser reflexionat i, en tot cas, s’hauria de rebatre amb més dades i estudis. No senzillament acusant-lo de reaccionari o simplement descartant-lo sense més. El motiu és que per solucionar les coses cal saber exactament quina mena de problema tenim entre mans. Si considerem que el que és desitjable és deixar enrere el patriarcat i tendir cap una societat igualitària, ens cal saber si hi ha una tendència biològica que empeny cap al patriarcat o només és el resultat de la tradició i l’educació. En un cas o altre caldran respostes diferents per aconseguir el que volem. I el perill és que si errem el diagnòstic només perquè considerem que no és políticament correcte, podem acabar aplicant polítiques molt boniques però que no resultaran útils.

Sempre cal recordar que la ciència no diu el que està be o el que està malament. El més que pot fer és explicar com estan les coses i, potser, quines estratègies serien útils per canviar-les. Però la decisió de voler canviar-les i la direcció cap a on les volem canviar, això ja ens pertoca a nosaltres triar-ho. Potser acabar amb el patriarcat donarà una mica més de feina de la que voldríem, però el que ens cal és saber-ho. Un principi que s’hauria d’aplicar a tot, però que en els temps de les veritats relatives es fa cada vegada més complicat.

4 comentaris

  • Rossegacebes

    15/12/2018 14:15

    Excel·lent! (Probablement perquè coincideix amb les meves posicions des de fa anys :-)

    Per desgràcia el moviment de “correcció política” ignora l’evidència que no li convé. I quan menciono el cas Lysenko em diuen que no hi té res a veure… No hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi.

  • Vicent Bosch i Paús

    14/12/2018 16:07

    Mai no s’ha fet un article sobre el sangonerisme humà com s’ha estudiat sobre el patriarcat?

  • Pons

    14/12/2018 14:53

    Aquest tipus d’estudis científics sempre fan saltar les alarmes, em recorda al cas de Ted Hill i la seva teoria de la variabilitat
    https://naukas.com/2018/11/13/un-fundamento-matematico-para-la-teoria-de-la-variabilidad-o-no/

  • Carquinyol

    14/12/2018 9:44

    Ignorar el que no convé només porta a no trobar bones solucions. Si de veritat vols arreglar un problema n’has de conèixer tot sobre ell, o no el solucionaràs com s’ha de fer.

    Jo encara recordo aquells documents on t’explicaven que a la manada de lleons les lleones caçaven i era el mascle el primer que menjava… no estaria de més recordar que som un animal més a la terra, sí, el que la controla i ha anat molt més enllà que cap altre, però un de més…