Arxiu del dilluns, 17/12/2018

Marcant tendència en les preferències sexuals de les mosques

dilluns, 17/12/2018

El comportament social vindria a ser allò de seguir unes normes essencialment perquè tothom les segueix. És una característica ben humana, però no exclusivament humana i sabem que hi ha molts animals que presenten diferents nivells de comportaments que podem anomenar culturals. Això s’ha vist en micos, però també en ocells i en altres vertebrats. En canvi, el tema estava molt menys clar si parlem d’insectes. Poden tenir alguna cosa similar a la cultura? O actuen només seguint els patrons establerts al seu sistema nerviós?

Doncs sembla que no són pas autòmats sense capacitat per adaptar el seu comportament. Al menys no en el cas de les mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). Possiblement un dels animals més estudiats als laboratoris de tot el món. Sembla que el comportament de les mosques a l’hora de triar amb qui tenir sexe presenta algunes característiques que els humans podem identificar amb facilitat.

El que han fet uns investigadors ha sigut avaluar si les mosques tenien alguna cosa semblant a un comportament cultural en relació a la tria de amb qui copular. I per decidir si un comportament es podia considerar cultural calia que complís unes quantes condicions. Havia de ser aprés observant als seus congèneres. Havia de memoritzar-se i recordar-se posteriorment. Havia de fer referència a característiques particulars més que a individus particulars. I les mosques havien de tendir a triar el comportament que triava la majoria de congèneres.

L’experiment va consistir en posar unes mosques femelles en una capsa, de manera que podien veure a la capsa del costat com una femella havia de triar entre copular amb un mascle de color rosa o un de color verdós. Després van posar la mosca “observadora” amb dos mascles, un de cada color i van veure que amb molta freqüència, triaven el mateix que havia triat la que havien estat mirant. Aquesta tria preferent es mantenia fins i tot un dia desprès de la observació. Per una mosca que viu un parell de setmanes, un dia és molt de temps! La tria també era específica ja que si els plantaven al davant mascles verds o roses que també tenien altres característiques distintives, com el color dels ulls o la forma de les ales, elles seguien triant el del color que consideraven interessant.

De manera que les mosques es fixen en les preferències sexuals de les seves col·legues i després actuen seguint el seu exemple. Però encara mes. Si posaven mosques en una capsa on podien veure en diferents cambres mosques femelles amb mascles verds o roses (sí, era tot un experiment de voieurisme) podien saber quina era la tria majoritària. El que van trobar és que si la meitat copulaven amb mascles verds i l’altre meitat amb mascles roses, les observadores no mostraven preferència. Però si una majoria triava mascles d’un color, aquell seria el que tindria el favor de les observadores. I com que aquell seria el triat, aquell seria el que observarien les noves generacions de manera que el seguirien triant.

Ja sabem que el tipus d’home, o de dona, que es consideren mes atractius en un moment donat va variant amb el temps. Per molt especials que ens considerem, quan es posen de moda els mascles ubersexuals, els metrosexuals, els hipsters, els andrògins o els que sigui, segurament estem actuant segons els mateixos mecanismes neuronals que la majoria d’animals, incloses les mosques. I si a les mosques els passa, això també indica que per deixar-se arrossegar per les modes no cal una gran quantitat de neurones.

(a veure si no triguen gaire a posar-se de moda els calbs!!)