Repassant els límits del sistema solar

Les festes de Nadal ja són a tocar i en breu, si l’activitat política i social ens ho permet, trencarem la rutina i gaudirem de la família, les escapades, els àpats i tot el que associem al Nadal. Però hi ha coses que no entenen de calendaris i toquen quan toquen. Entre el 31 de desembre i el dia 1 de gener, a part de les campanades, els raïms, la festa i tot això, també passarà un esdeveniment remarcable. La nau New Horizons passarà pel costat de “Ultima Thule”, l’objecte pertanyent al cinturó de Kuiper que serà visitat per primera vegada.

El rebombori mediàtic és, comprensiblement, molt menor que en el cas de la visita a Plutó. Plutó el teníem tots incorporat a la cultureta general, mentre que de Ultima Thule no n’havíem sentit a parlar entre altres coses perquè no el van descobrir fins fa poc. De fet es va descobrir estudiant la trajectòria de la sonda New Horizons per veure si en el seu camí hi havia alguna cosa interessant per visitar.

Això, però, no li treu la gràcia del tot. Explorar el que hi ha per les zones més allunyades del sistema solar no deixa de ser alliçonador sobre aquest racó de l’univers. Fa pocs dies van anunciar el descobriment d’un altre petit planeta als extrems més allunyats del sistema. No era el que cercaven ja que ells volien trobar l’hipotètic gran planeta nou, però no deixa de ser interessant descobrir un mon que triga més de mil anys a completar una òrbita.

Aquest nou planeta, batejat amb el nom provisional de “Farout” que voldria dir “reconsagradament llunyà” o alguna cosa similar, no el visitarem pas en un futur proper. Ara com ara marca els límits del que hem pogut descobrir del sistema solar. Hi ha el núvol de Oort, és clar, però en realitat només hem deduït la seva existència per l’arribada dels cometes provinents d’allà. Observar, el que es diu observar. Encara no n’hem vist res.

També tenim algunes sondes que podem dir que ja han abandonat el sistema solar depenent de com considerem els límits. Les Voyager estan a unes 150 unitats astronòmiques (UA) i ja han sortit de la heliosfera, la zona sota la influencia del vent solar. Recordeu que una UA és la distància entre la Terra i el Sol. Per comparar, quan la New Horizons va creuar amb Plutó, estava a 39 UA, i quan visiti Última Thule es trobarà a 44 UA. De totes maneres, les 150 UA de les Voyager no són res comparat amb les 50.000 UA que ens separen del núvol de Oort.

Mica a mica, la part més perifèrica del sistema solar va guanyant protagonisme. Seguirem pendents de la Lluna i de Mart, però el veïnat estel·lar es va fent cada vegada més gran i l’anem tenint una mica més apamat. No sabem que podem esperar de la trobada amb Última Thule, però ja se sap que aquesta és part de la gràcia quan es va a explorar el desconegut. Encara que serà menys espectacular que Plutó, que despertarà menys interès i que amb les festes de cap d’any trigarem uns dies a tenir notícies del que hem trobat, sempre és interessant afegir una nova peça de coneixement  tot el que ja sabem del Sistema Solar.

I a tot això, que passarà després amb la New Horizons? Encara li queda una mica de combustible i les bateries poden funcionar durant uns anys més. Potser li buscaran algun altre objecte per explorar? Amb el que costa enviar una nau allà i tenint la certesa que passaran moltes dècades abans no hi tornem, val la pena exprimir-la del tot.