Ultima Thule. La mirada més distant al passat més llunyà

Aquest any ha començat de manera espectacular pel que fa a la ciència. Mentre canviava l’any, la nau New Horizons va passar a fregar d’Ultima Thule, un objecte inicialment conegut com 2014 MU69 al que es va dirigir després d’explorar Plutó. Hi havia molta expectació ja que era la primera vegada que es visitava un objecte tan llunyà. Última Thule es troba a uns sis mil cinc-cents milions de quilòmetres, al mig del cinturó de Kuiper.

Les primeres imatges apuntaven a un objecte allargat. Fa un temps s’havia produït una ocultació quan Ultima Thule va passar per davant d’un grup d’estrelles i es va poder fer una aproximació al seu perfil a mida que ocultava les estrelles. Les dades indicaven un cos doble o un en forma bilobulada i cal dir que les imatges que la New Horizons va enviar han confirmat del tot aquella suposició.

Les imatges es van fer pregar ja que mentre la nau passava a tota velocitat pel costat de Ultima Thule tots els sistemes estaven enfeinats obtenint dades, de manera que la seva antena no va tornar a apuntar la Terra fins hores després. A sobre, els senyals que envia triguen unes quantes hores a arribar. I finalment, transmet amb calma. No es pot demanar més a un emissor de quaranta watts situat a més de sis mil milions de quilòmetres. Trigarà més d’un any a enviar totes les dades que ha recollit.

Però l’espera va valdre la pena. La imatge d’Última Thule mostra un objecte binari de contacte, un cos fet per dues esferes unides per un coll estret i brillant, amb una tonalitat roja, però en general molt fosc. De seguida van començar les comparacions amb ninots de neu i amb el robot BB8 de Star Wars. És bastant petit, només uns trenta quilòmetres de llarg.

L’interessant és que es considera que els objectes que hi ha al cinturó de Kuiper son les restes del material amb el que es van formar els planetes del sistema solar. I el cas d’Última Thule n’és un exemple excel·lent. Inicialment serien només grumolls sòlids de gel i pols que a mida que anaven topant els uns amb els altres anaven fent-se més i més grans en un mecanisme anomenat “acreció“. Va arribar un moment en que hi havia dos grans esferes de material que van quedar atrapades per la gravetat, girant una al voltant de l’altre. No excessivament esfèriques ja que són massa petites per fer que la seva gravetat els arrodoneixi, però sí que genera una atracció prou forta prou com per atrapar-se l’una a l’altre.

Mica a mica van anar girant més i més properes fins que van acabar fusionant-se. No va ser un gran impacte, que les hauria destruït, sinó una topada a velocitat més aviat suau, al voltant d’un quilòmetre per hora. En zones més interiors del sistema solar això va anar passant una vegada i una altra fins acabar formant planetes com el nostre. Per això, aquesta mena d’objectes s’anomenen planetesimals. Aquesta era la teoria, i les imatges d’Última Thule  en son una bona prova.

Queda per saber un grapat de coses. Quan arribin fotos amb millor qualitat podrem estudiar la seva orografia i si hi ha cràters d’impacte o no. També es podrà entendre l’origen del color vermell fosc. A Caront, la lluna de Plutó també hi havia zones vermelles, de manera que pot ser el mateix fenomen. Molècules orgàniques afectades per l’exposició a la radiació UV del Sol, que encara que està molt lluny, ha tingut molt temps per anar fent. No oblidem que Última Thule és una mostra del material original amb que es va formar el sistema solar.

I ara que passarà amb la New Horizons? La nau segueix el seu camí i la bateria encara funcionarà durant uns anys, de manera que val la pena mirar si encara es pot redirigir cap un tercer objectiu. Falta que es pugui trobar, ja que tampoc té massa marge de maniobra, i sobretot cal que s’aprovi un augment de pressupost per mantenir la missió. En tot cas, New Horizons ha passat amb tots els honors a la història de l’exploració espacial.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    09/01/2019 8:22

    Tot depèn. Si t’agrada el fred, la foscor, la llunyania i els viatges molt llargs…, doncs t’ho pots plantejar :-)

  • Pons

    08/01/2019 15:16

    Ja veig, un altre mal lloc per anar-hi de vacances.