Arxiu del dimecres, 9/01/2019

Volcans que alenteixen l’escalfament global.

dimecres, 9/01/2019

Aquest desembre va tenir lloc a Indonèsia un tsunami desencadenat per l’erupció del volcà Anak Krakatau, que traduït vindria a ser “el fill del Krakatoa”. Aquest Krakatoa, situat entre les illes de Java i Sumatra, va ser el volcà que va experimentar una de les erupcions més famoses i dramàtiques de les que tenim notícies. L’any 1883 la illa va pràcticament esclatar per una erupció que es va poder escoltar a més de cinc mil quilòmetres de distància. Aquell cataclisme va causar la mort de gairebé quaranta mil persones i va enviar prou cendres a l’atmosfera com per enfosquir el cel de gairebé tota la Terra. Es diu que alguns quadres pintats en aquell període indiquen les tonalitats anormalment vermelloses del cel que va viure el planeta durant anys.

Aquest efecte enfosquint l’atmosfera va tenir conseqüències sobre el clima. L’any 1884, el posterior a la erupció es va caracteritzar per ser un “any sense estiu”, similar al que havia tingut lloc mig segle abans causat en aquell cas per l’erupció del volcà Tambora, potser l’únic comparable al del Krakatoa. Es calcula que les temperatures globals es van reduir entre mig i un grau i el clima no va recuperar la normalitat fins uns anys després.

Aquest fenomen de refredament després d’una gran erupció s’ha detectat en diverses ocasions, encara que en cap de manera tan marcada com la del Krakatoa. El Pinatubo o el Chinchon van causar efectes similars tot i que de menor intensitat. Normal, ja que es va tractar d’erupcions importants però menors que la del Krakatoa. Per descomptat, han de ser erupcions explosives. Volcans en erupció en plan tranquil, com els de Hawaii, que van alliberant lava durant molts anys, però sense cendres ni explosions espectaculars, no tenen aquest efecte sobre l’atmosfera.

Un altre efecte interessant dels volcans explosius és que contribueixen a fer que el nivell del mar disminueixi una mica. El motiu és que el refredament causat per l’erupció també afecta l’aigua superficial del mar, i l’aigua freda és més densa, i per tant ocupa menys volum, que l’aigua calenta. No és un efecte que pugui contrarestar l’escalfament global que estem causant, però n’alenteix una mica la progressió.

Aquesta vegada el Anak krakatau també ha alliberat una bona quantitat de cendres i partícules que poden enfosquir l’atmosfera. No serà res comparable a la gran erupció del volcà original, però els seus efectes sobre el clima poden ser detectables. Potser aquesta erupció alterarà les tendències que es preveien pel 2019. Qualsevol cosa que refredi una mica l’atmosfera serà benvinguda encara que, per descomptat, seria preferible que no impliqués erupcions ni tsunamis.

(Aquest 2018 hem sentit parlar de les erupcions del Kilauea, del Etna i d’algun altre, però això ja és normal. En qualsevol moment hi ha una vintena de volcans en erupció arreu del planeta. Volia mirar les dades mes precises al Smithsonian, però el tancament de l’administració americana ha deixat el programa aturat. )