Arxiu del dijous, 10/01/2019

Plàtans en perill?

dijous, 10/01/2019

De totes les fruites, el plàtan o banana és una de les més conegudes, apreciades i consumides. No té llavors, es pela fàcil, no taca, té bon gust,… tot són avantatges! Només hi ha un petit detall que cal tenir en compte. Si realment us agraden els plàtans gaudiu-ne mentre pugueu, perquè corren un seriós perill de desaparició.

L’arrel del problema el trobem en un detall tan evident que acaba per passar desapercebut. El plàtan és una fruita sense llavors. I això és no és normal ja que, recordem-ho, les fruites son el sistema que tenen els vegetals per generar i escampar les llavors.

Això també ens recorda que quan pensem que consumim aliments naturals, en realitat ens enganyem. Ja no queda gairebé cap aliment que mereixi l’etiqueta de “natural”. Els rovellons o les maduixes que trobem al bosc i para de comptar. Originalment les bananes tenien un grapat de llavors i no ens agradarien gaire. Però els actuals són el resultat de molt temps de creuaments, seleccions i mutacions que, finalment van donar lloc a una planta que es multiplica per rizomes. Essencialment, tots són clons.

Amb “tots” vull dir tots. O pràcticament tots. Més del 99 % del comerç mundial de plàtans deriva d’un únic individu que va créixer a mitjans del segle XIX al jardí de la casa de William Cavendish, 6é Duc de Devonshire. Per això és coneix com la varietat de” banana Cavendish”.

Per cert, el bananer (Musa × paradisíaca) en realitat no és un arbre sinó una herba de mida enorme.

Durant el segle XX el plàtan més consumit era el d’una varietat anomenada ‘Gros Michel‘. Era gran, dolça, popular… i també eren tots clons. El conreu era un gran negoci fins que va aparèixer un fong (Fusarium oxysporum) que el matava. Es va conèixer com la “malaltia de Panamà” i va anihilar els plàtans de tot el món amb facilitat. Simplement no hi havia variabilitat genètica per oposar cap mena de resistència a la infecció. La desaparició del Gros Michel als anys 50 va promoure el canvi a la varietat Cavendish, resistent a la malaltia i que és la que ara hi ha per tot arreu (de la que també hi ha diferents varietats).

Ah! Però no hem aprés la lliçó i tornem a estar amb les mateixes febleses en forma de homogeneïtat genètica. Una feblesa que els microbis no triguen en explotar. Ja hi ha una soca nova del fong que també ataca a la banana Cavendish, de manera que tot sembla indicar que la història es pot repetir.

En realitat tenim eines per evitar-ho ja que hi ha moltes varietats locals de bananers que tenen característiques diferents, resistències diferents i potencialitats variades. Comercialment no tenen gaire èxit de manera que es tracta de produccions locals i petites, però al menys hi són. El que no tenim és gaire temps per anar triant nous varietats de plàtans que resisteixin les noves infeccions. També seria intel·ligent diversificar les varietats que s’exploten, però és normal que quan una cosa es posa de moda, tothom te la vulgui vendre. Quantes vegades heu comprat plàtans petits? O vermells? No. Tots volem el mateix plàtan, groc, maco, gros i resistent. Per tant, és el que ens ofereixen i és el que, si no es fa res per evitar-ho, el fong s’endurà per davant.