Arxiu del dimarts , 15/01/2019

Vacunes, psicòlegs i arguments enganyosos que ja no colen

dimarts , 15/01/2019

En temps en els que els arguments es retorcen fins l’absurd sense cap mena de problemes, en els que llegeixes sentències judicials que contradiuen la més elemental de la lògica i en els que la realitat, el sentit comú i les dades més elementals es poden ignorar sense cap mena d’escrúpols, resulta una alenada d’aire fresc topar amb una sentència assenyada en un tema que encara resulta polèmic. Un jutjat del Maresme ha avalat la decisió d’una escola bressol de no admetre la matriculació d’un nen que no estava vacunat.

L’argument que havien esgrimit els pares era que en fer-ho s’estava vulnerant la seva  llibertat ideològica i recordant que, encara que la majoria de la població cregui que cal vacunar, això no vol dir que tinguin raó. Una trampa argumental en la que la magistrada no ha caigut ja que, com els ha fet notar, la seva llibertat ideològica no ha quedat tocada ja que ningú els ha obligat a vacunar al seu fill. Però també els recorda que la seva decisió no ha de posar en risc la salut de la resta de nens. Un detall que passen convenientment per alt els opositors a les vacunes.

L’altre astúcia que van esgrimir era que el reglament només obligava a presentar cartilla de vacunació, cosa que van fer, tot i que estava en blanc. La magistrada tampoc ha volgut empassar-s’ho. “Si presentar-la en blanc fos tan vàlid com presentar-la completada, aquesta presentació seria simplement ociosa”. Petits detalls que et fan mantenir la fe en algunes institucions.

Sembla que els temps estan canviant i que les fal·làcies argumentals ja no funcionen amb tanta facilitat com fins fa poc. En el món de la psicologia també hi ha rebombori degut a que en resposta a les iniciatives del Govern per plantar cara a les pseudociències el  Consell General de la Psicologia d’Espanya va emetre un comunicat argumentant que algunes d’aquestes activitats pseudocientífiques poden oferir un “benefici contrastat” si es desenvolupen en mans de psicòlegs oficials. Un plantejament que ja ha rebut la resposta de prop de 1500 psicòlegs reclamant més rigor en els plantejaments del col·legi. De nou, hi ha motius per l’esperança.

I és que l’argument que esgrimien és genial ja que vindria a dir que qualsevol disbarat pot ser útil sempre que ho faci un psicòleg oficial. Recordem que en el tema de les teràpies, la ciència no és cap il·luminació divina. Només és una eina que ens permet esbrinar amb una certesa raonable si una cosa funciona o no, si és útil o no. Per això, les teràpies que no ofereixen beneficis contrastables són, precisament, el que anomenem pseudoteràpies. El que venen a dir el col·legi de psicòlegs és que una cosa que no presenta beneficis contrastats, pot oferir beneficis contrastats sempre que la facin ells.

No s’adonen de la contradicció? En cap moment no van aprendre res de lògica? Sort que no són arquitectes! Potser argumentarien que les tècniques de construcció que no ofereixen seguretat contrastada sí que poden oferir-la si ho fan ells.

Va haver-hi un temps en el que es parlava de l’art de la pràctica mèdica. La medicina no es considerava tant una ciència com un art i encara ens hi referim així moltes vegades. Per descomptat que un bon metge igual que un bon professional, de qualsevol ram, ha de tenir experiència, ull clínic, intuïció i, si ho voleu, un sisè sentit. Però el que ja no es pot fer és passar per alt els coneixements científics, les dades objectives i tot el que ha fet de la medicina una ciència.