Arxiu del dimecres, 16/01/2019

Palmeres; unes herbes que semblen arbres

dimecres, 16/01/2019

Si mirem una palmera, notarem que té l’alçada d’un arbre, la duresa d’un arbre, l’aspecte d’un arbre… però resulta que no és un arbre! Una palmera és, estrictament, una herba. Una herba gegant certament, però herba després de tot. I és que les aparences enganyen. I tots sabem que quan això passa és quan les coses es posen interessants.

Normalment dividim les plantes en tres categories. Les herbes, els matolls i els arbres. En principi sembla que no és difícil de barrejar. Les herbes son petites, no tenen un tronc de fusta i en general viuen poc temps. Els matolls ja son més grans però sense exagerar, tenen tronquets llenyosos i viuen uns quants anys. I els arbres són grans, rígids, amb tronc principal de fusta del que hi surten branques que també poden ser molt grans i viuen molts i molts anys.

De tot això, el que més ens guia és la mida. Herbes petites, matolls mitjans i arbres grans.

Però les coses són més complicades. Per exemple, els avellaners poden ser prou grans, fins a sis metres d’alçada. Els considerem arbres, però en realitat són matolls. Si ens hi fixem, no hi ha un tronc del que en surtin branques. Només hi ha branques que surten directament del terra, de manera que és un matoll gran.

I que passa amb les palmeres? O els bananers? Aquests fan molts metres d’alçada i tenen tronc!… O potser no. El que sembla un tronc, en realitat no ho és. I també podem notar que no tenen branques. Només hi ha unes fulles molt grans que surten directament de l’extrem del que sembla un tronc. Però si ens el mirem de prop veiem que no té l’estructura de fusta característica dels troncs dels arbres. El que hi ha són les restes de fulles que en el seu temps van caure. Estrictament queden els pecíols de les fulles ben apretadets i endurits per lignificació. Però no és la fusta típica de qualsevol arbre.

Aquest fals tronc s’anomena estípit i si el tallem veurem una mena d’entramat de fibres però no pas el seguit d’anells de creixement típic dels arbres. A més de en alçada, el tronc d’un arbre va creixent també en sentit horitzontal, afegint un anell cada any. Les palmeres o els plataners, en canvi només creixen per dalt i el tronc el formen les bases de les fulles dels anys anteriors. Una estructura menys rígida però que en cas de grans tempestes les fa més resistents ja que es poden vinclar molt més que els arbres sense trencar-se.

Els arbres també tenen diferents punts de creixement. De fet, cada branca va creixent per l’extrem, anomenat meritem apical. Les palmeres, tal com les herbes, només en tenen un situat a la part superior, justament per on van sortint les noves fulles.

Com es normal, aquestes herbes gegants tenen un nom particular, megafòrbies, que vol dir “grans plantes”, i les palmeres en serien el cas extrem.

Tot plegat és d’aquelles curiositats que no serveixen de gaire, però que fa gràcia saber i que ens recorden que per molt que ens esforcem a classificar els éssers vius en categories ben establertes, la immensa diversitat de la natura sempre ens reservarà sorpreses.