Arxiu del dimecres, 30/01/2019

Conseqüències de l’escalfament global a Dinamarca

dimecres, 30/01/2019

Prop de Copenhagen, a l’illa de Selàndia, a Dinamarca, hi ha un dels museus més interessants pels amants de la cultura nòrdica. El Museu dels vaixells víkings de Roskilde. El van fer als anys seixanta a rel de la descoberta a les aigües del fiord de la zona d’un grup de vaixells de l’època víking en un estat de conservació més que bo. A més de les restes originals hi ha reproduccions dels vaixells, explicacions de com era fa mil anys la vida als països escandinaus i tot el que els amants de  la història pot desitjar. Jo el vaig visitar fa ja bastants anys, però sempre n’he guardat un record excepcional.

I és una sort, perquè té els dies comptats. Degut al seu mal estat, l’any passat van retirar el museu de la llista d’edificis protegits de Dinamarca. El seu futur és ser enderrocat. No és que el museu desaparegui ja que en construiran un altre en un altre indret, però l’original ja està sentenciat.

El detall important és la causa del deteriorament: Ni més ni menys que la pujada del nivell del mar deguda a l’escalfament global.

Quan pensem en el canvi climàtic sovint es diu que serà un augment de temperatura o de nivell del mar progressiu i que trigarà molt temps a notar-se, però les coses no van així. En països on les costes són relativament baixes, augments modestos del nivell del mar poden ser un problema considerable. Les illes del Pacífic en són l’exemple típic, però a Europa hi ha els Països Baixos que no s’anomenen així sense motiu. I geogràficament, Dinamarca no és gaire diferent d‘aquests països.

Però fins i tot així, semblaria que un canvi de nivell de pocs centímetres no hauria de ser tan greu. El problema, òbviament, no és només que la línia de la costa s’hagi desplaçat una mica cap amunt sinó que aquest canvi fa que els temporals siguin molt més destructius que fa uns anys. Pocs centímetres, per molts quilometres quadrats de mar i més energia tèrmica disponible fan que les tempestes siguin més importants, les onades arrosseguin molta més aigua i les destrosses que causen siguin cada vegada més destacades.

L’any 2013, una tempesta va ser la que va danyar definitivament l’estructura de l’edifici del museu, que estava situat a primera línia de mar, al costat del fiord on havien trobat els vaixells. El cost de les reparacions era inassumible, de manera que surt més a compte, enderrocar-lo i fer-ne un altre en un indret més protegit. Un parell de tempestes més de gran magnitud  va acabar de decidir als responsables del govern danès.

Qui pensi que el canvi climàtic ens passarà factura en un futur més o menys llunyà que s’ho tregui del cap. A molts indrets, més propers del que solem pensar, ja estan començant a pagant-ne les conseqüències. I això no deixarà d’anar a més.