Vòrtex polar

No se si heu tingut ocasió d’escoltar el monòleg de “Un argentino en Toronto”. Si voleu riure una estona, no us el perdeu. A més, aquests dies en els que la neu, les temperatures gèlides i el mal temps cobreixen Nord-Amèrica, resulta particularment adient. El cas és que per molt que estiguin acostumats al fred i la neu, arribar a temperatures de trenta o quaranta sota zero posa a prova qualsevol ciutat. I el causant està en el punt de mira de tothom. El Vòrtex polar.

Encara que el nom soni amenaçador, el vòrtex polar és, simplement, una depressió que es forma durant l’hivern a les zones polars. Habitualment es queda restringit al pol ja que està envoltat per un corrent d’aire que es mou circulant a gran velocitat, el corrent en jet (o jet stream). Això és un corrent d’aire més càlid que fa un recorregut envoltant el planeta a determinada latitud i que manté el vòrtex polar confinat a les regions àrtiques o antàrtiques.

Aquest confinament té diferents conseqüències. La primera i més evident és que l’aire extremadament fred de les regions polars es queda allà. Un altre efecte tenia a veure amb el forat a la capa d’ozó. El forat, la zona on l’ozó es degradava, també quedava restringit a la zona afectada pels vèrtex polars ja que el corrent en jet dificulta molt l’intercanvi d’aire entre el que hi ha a l’interior i el de fora del corrent.

El vòrtex polar de l’hemisferi sud, el de l’Antàrtida, és més gran i estable que el del nord. Això de tenir un continent a sota fa que les coses tinguin menys variabilitat. El del nord, en canvi, és més variable i el més freqüent és que siguin dos nuclis de baixes pressions movent-se per l’interior del cercle delimitat pel jet stream.

El que passa és que alguns anys aquest corrent s’afebleix i aleshores el vòrtex polar té la ocasió d’eixamplar-se i deformar-se mes o menys, com si es formessin lòbuls dins del remolí de la baixa pressió. Si la deformació és prou gran, algun d’aquests lòbuls es pot desenganxar i sortir movent-se cap a latituds més baixes. Aleshores el que hi ha és una gran massa d’aire vingut directament del pol i amb temperatures polars que es desplaça cap al sud. Exactament el que està passant aquests dies.

Es diu que el fenomen està lligat al canvi climàtic i, tot i que es delicat posar-hi la ma al foc, sembla clar que l’augment de temperatura global fa que el corrent de jet sigui més feble. De manera que l’escalfament el que fa és trencar el sistema que manté l’aire polar als pols i, paradoxalment, pot portar onades de fred àrtic amb més freqüència.

Que l’escalfament pugui generar episodis demés fred sembla contra-intuïtiu, però ningú diu que la climatologia sigui senzilla. Són aquelles contradiccions que tenim és o menys clares però que costen de fer entendre a gent com en Donald Trump.

En realitat el que el canvi climàtic causa no és un simple escalfament gradual sinó una major incidència de fenòmens extrems. Recordem que aquests dies estan patint una onada de calor extrem a Austràlia. Allà estan a ple estiu i les temperatures estan trencant rècords fregant els cinquanta graus.

La diferència de temperatura entre l’est d’Austràlia i el nord de Minnesota serà de uns noranta graus! Tenim el planeta ben esvalotat…

3 comentaris

  • Pons

    01/02/2019 11:21

    A Mercuri sempre hi ha 500 graus de diferència entre puntes del mateix planeta, 90 graus em semblen poca cosa

  • Daniel Closa

    31/01/2019 14:25

    No tant. En general oscil·la entre els -10 i els 30

    https://www.worldweatheronline.com/samarkand-weather-averages/samarqand/uz.aspx

  • Vicent Bosch i Paús

    31/01/2019 12:44

    A Samarcanda també hi ha aquesta oscil·lació tèrmica de l’hivern a l’estiu.