Arxiu del divendres, 1/02/2019

La Bea, l’Ismael i la homeopatia

divendres, 1/02/2019

Aquests dies va tenir lloc per Twitter una intensa discussió sobre la homeopatia. En realitat això passa sovint i gairebé sempre és un anar i tornar dels mateixos arguments i contra arguments, de manera que el tema es fa una mica avorrit. Aquesta vegada la diferència era que el debat tenia lloc entre persones amb una certa visibilitat mediàtica. D’una banda la Bea Talegon i d’altra el cantant Ismael Serrano.

El primer que es detecta és que les simpaties envers els uns i els altres sortien de seguida per tergiversar qualsevol possibilitat de discussió serena, però això és una de les característiques de Twitter. Sobretot s’hi va a cridar. En tot cas, els que ho hem seguit, destriant més o menys el gra de la palla, hem pogut tenir un repàs dels arguments més típics que fan servir els defensors de la homeopatia i que aquesta vegada esgrimia la Bea Talegon.

Un argument que va sortir era que el funcionament de la homeopatia és similar al de les vacunes. En realitat això no és correcte i dir que en una vacuna es donen quantitats molt petites d’un producte per fer que el cos aprengui a lluitar contra ell, només és una simplificació d’un procés bastant més complex. A més, a diferència de la homeopatia, que es basa en administrar no-res, en les vacunes s’administren quantitats perfectament mesurables dels agents contra els que vacunem.

I sí. La homeopatia es basa en el no-res, com pot verificar qualsevol persona que sàpiga matemàtiques i es prengui la molèstia de fer alguns càlculs.

Que els productes homeopàtics van bé ja que no tenen efectes secundaris tampoc sembla un argument molt seriós. És similar a dir que per lluitar contra la sequera pot ser útil fer la dansa de la pluja ja que, al menys, no fa cap mal. Certament no fa mal, excepte els diners que costi, però aquest no és un argument vàlid per deixar de remarcar que no serveix de res. Sobretot per la mania que tenen els científics de posar els punts sobre les is.

Per aquí també va la insistència en que no ha de reemplaçar els medicament al·lopàtics (els normals, per entendre’ns). Aquesta és una trampa habitual en les religions, que aconsellen prendre els medicaments i resar. Si et mors, es que la medicina no va funcionar i si et cures direm que és gràcies a les pregaries.

La gent que honestament creu en la homeopatia acostuma a sentir-se atacada quan veu que molts científics neguen la seva eficàcia. Això no els hauria de sorprendre si recordessin que en ciència hi ha moltes coses que no són opinables i, a més, que les opinions subjectives no es tenen en compte. Precisament una de les virtuts de fer una aproximació científica a qualsevol tema és que no has de donar res per fet. I molt menys la teva experiència personal.

En la meva experiència personal, la Terra és plana i el Sol gira al voltant seu. És el que puc veure cada dia tot i que sé que és erroni. I el fet que algun professor d’Universitat defensi que la Terra no es mou tampoc és un argument per defensar el geocentrisme. Les percepcions ens enganyen a tots. Als metges també. Per això en el cas de la homeopatia, quan un pacient diu “a mi em funciona” o quan un metge diu “en la meva experiència, això funciona”, no diem que menteixin, simplement són afirmacions que no es tenen en consideració ja que així és com funciona la ciència. Només quan mesurem la seva efectivitat de manera controlada i mirant d’eliminar tots els biaixos possibles, podrem dir que una cosa funciona o no. En la homeopatia ja s’ha fet (molts cops) i surt que no. Però com que ja gairebé és un acte de fe, qui hi creu segurament hi seguirà creient.

De manera que Bea, amb tot el carinyo, em sembla que en aquest tema t’han enredat.