Arxiu del dimarts , 5/02/2019

Bon any nou (xinès)!

dimarts , 5/02/2019

Avui comencen les celebracions de  l’any nou xinès. A diferència dels occidentals, els xinesos estan uns quants dies de celebració. Tot i que també podríem considerar les festes de Nadal com part del festival de canvi d’any i aleshores ja no hi ha tanta diferència. Pels amants de les curiositats, aquest 2019 deixem enrere l’any del gos i estarem en l’any del porc. Els següents seran l’any de la rata i l’any del bou.

Això del canvi d’any porta un seguit de curiositats ja que, si ho pensem bé, el que celebrem és que la Terra passa per un punt totalment aleatori de la seva òrbita. Per això cada cultura ha triat un moment determinat i a partir d’aleshores ho han anat celebrant cada any. Naturalment, en cada cas s’ha buscat un fet històric o llegendari per justificar l’esdeveniment però des del punt de vista del moviment dels astres les tries acostumen a ser prou aleatòries

Tot i així, de vegades es busca algun fet que marqui una diferència. Els xinesos ho han fet d’una manera similar a com aquí es tria la setmana santa. Això és fa a partir d’una combinació que depèn de l’equinocci de primavera i de la Lluna. En el cas de l’any nou xinés, el moment és una mica més complicat. Cal buscar el dia a mig camí entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera. Això sempre cau a primers de febrer. Tot seguit s’ha de buscar la lluna nova més propera a aquest dia i aquell serà el moment de l’any nou xinés.

Un efecte similar el trobem en el moment de l’any nou hindú que… bé, en realitat hi ha diferents calendaris hindús i és bastant enrevessat endinsar-s´hi. Per això pots trobar diferents referencies al moment del cap d’any. En tot cas, totes són basades en calendaris lunars de manera que, de nou, la data ballarà depenent de com caigui la lluna nova. De manera que, igual que passa amb setmana santa, l’any nou xinès i l’any nou hindú van ballant entre els diferent anys. L’altre conseqüència és que els anys no duren exactament un any.

Això encara es més marcat en el cas del calendari musulmà, que passa dels anys i es fixa sobretot en la lluna. L’any musulmà consta de dotze mesos de  vint-i-nou o trenta dies. El total és de 354 o 355 dies, de manera que és més curt que el temps que triga la Terra en completar una òrbita. Això fa que la data del cap d’any musulmà també vagi variant, però en aquest cas no ho fa entre uns marges determinats sinó que pot caure en qualsevol moment de l’any.

Això podria semblar poc pràctic, però al final un calendari només és una eina que serveix per allò que volem que serveixi. Si la volem per l’agricultura, les collites i el ritme de la vida, ens interessa un calendari on les fites de l’any caiguin aproximadament per les mateixes dates. No cal una precisió absoluta com ens agrada als occidentals i el marge de variació dels xinesos ja pot servir. En canvi si el que ens interessa és marcar festes i esdeveniments religiosos i deixar els afers terrenals per altres eines, podem disposar d’un calendari en el que les celebracions van caient en diferents moments del cicle de les estacions.

Una curiositat és que mentre que nosaltres fem servir la lluna plena per determinar la setmana santa, la resta de calendaris trien dies de lluna nova per marcar les dates d’inici de més, o inici d’any. Pot tenir la seva lògica ja que comences un període quan alguna cosa comença a créixer. Però no deixa de ser un punt de vista una mica fosc.

En tot cas, per si passa algun xinès per aquí, bon any nou!