L’entranyable, curiós i… verinós ornitorinc

Pot donar la idea de ser un animaló encantador, però en realitat no se l’aprecien gaire per allà on viu. L’ornitorinc és un dels animals més curiosos que hi ha, amb el seu cos de mamífer, el seu bec d’ànec i la seva manera de pondre ous per reproduir-se. Però, a més, és un dels pocs mamífers que fabriquen verí i te’l poden injectar. L‘altre és el seu parent en el mon dels monotremes, l’equidna. Aquest també fabrica verí però no disposa de sistema per injectar-lo de manera que no està gens clara quina és la seva funció.

En el cas de l’ornitorinc tampoc és que estigui massa clar. Per començar, el verí només el fan els mascles i únicament durant l’època de reproducció. Això fa pensar en sistemes de lluita entre mascles més que en sistemes per capturar preses. També pot ser un sistema de defensa, però una defensa que només està funcional determinats períodes a l’any és una mica estranya.

L’agulló per injectar-lo el té amagat a les potes del darrere, de manera que algunes persones que els han agafat sense precaucions s’han endut una bona injecció de verí. No s’ha descrit cap cas d’enverinament mortal en humans, però sí que ha quedat clar que fa mal. Molt i molt mal. Un dolor que, a més, dura setmanes i fins i tot mesos. Ah! I que no respon al tractament amb morfina.

Encantador l’ornitorinc.

L’estudi del verí ha descobert una complexitat fascinant. Com acostuma a passar, no és un únic compost, sinó una barreja de diferents molècules amb activitats diverses. En el cas de l’ornitorinc, s’ha identificat al menys dinou pèptids i un grapat més d’altres molècules. Els pèptids estan relacionats amb tres famílies de compostos anomenades defensines, factors de creixement neuronal i peptids natriuretics. En tot cas, la barreja funciona prou com per fer un mal desesperant i que dura i dura. A sobre, a més del dolor al lloc de la injecció, genera hiperàlgia, és a dir un augment de la sensibilitat als estímuls dolorosos.

Però no tot són males notícies. Un dels compostos que hi ha és un anàleg d’una hormona anomenada GLP1, per les sigles en anglès del “Pèptid similar al glucagó tipus 1”. Aquesta hormona serveix, en condicions normals, per augmentar la secreció d’insulina i s’ha fet servir pel tractament de la diabetis tipus 2. Un dels problemes que té es que es degrada amb una certa rapidesa, i aquí entra en joc l’anàleg trobat al verí de l’ornitorinc. Sembla que pot fer la mateixa funció, però que es degrada més lentament, de manera que el seu potencial per tractar la diabetis podria ser més que interessant.

En tot cas, si un dia topeu amb un ornitorinc, admireu-lo, però aneu amb compte a l’hora de tocar-lo. Igual és un mascle en època de reproducció i us endueu una injecció de verí que, tot i no fins oh sabem no és mortal pels humans, us deixarà un record molt dolorós.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    07/02/2019 16:12

    Mmmmm. No. Em sembla que no. Cal anar just a l’altre banda del món

  • Pons

    07/02/2019 13:49

    Em sembla que no es fàcil trobar onitorrincs per on em moc jo…. Hi ha ornitorrincs en llibertat a Catalunya? A Espanya? A Europa…?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús