Ibuprofèn

Fa pocs dies va morir l’Steward Adams. Potser el seu nom no us dirà res, però segurament gràcies a la seva feina us heu trobat millor en més d’una ocasió. Ell va ser qui va qui va inventar l’ibuprofèn.

Adams era un químic que va acabar treballant en el disseny de nous agents analgèsics i antiinflamatoris. L’aspirina anava prou bé, però tenia massa efecte sobre la mucosa de l’estómac i massa facilitat per dificultar el procés de coagulació. El que pretenien era trobar alguna molècula amb activitat similar però amb menys efectes secundaris. Els corticosteroids també eren antiinflamatoris, mes potents i tot, però de nou amb massa efectes secundaris.

El que van fer va ser anar provant diferents tipus de molècules que pensaven que tenien potencial. Proves i més proves fins que van arribar als àcids fenilpropiònics. I aquí van tenir èxit, concretament amb l‘àcid 2-(4-isobutilfenil) propiònic . Ho va saber quan havia de fer una presentació i es trobava amb una important ressaca. Va aprofitar per prendre’n una certa quantitat de la última molècula que havien dissenyat i va veure que el mal de cap desapareixia.

Li han preguntat moltes vegades si era normal això de provar en un mateix els fàrmacs que fabricaven i amb un toc d’humor responia que efectivament en aquell temps ho feien però només quan les molècules ja havien passat les proves de toxicitat en rates. Avui seria impensable.

El cas és que aquella molècula que finalment va acabar per ser coneguda amb el nom d’ibuprofèn ha esdevingut l’analgèsic i antiinflamatori de primera línia per excel·lència. Fins i tot potser amb massa èxit, perquè tot i tenir menys efectes secundaris que l’aspirina, també en té alguns (tots els productes en tenen) i caldria ser una mica més curós abans de prendre’n tant i tan alegrement.

Però una cosa m’intrigava de l’ibuprofèn. Actua de manera similar a l’aspirina, i quan miro el mecanisme d’acció trobo que, a l’igual que l’aspirina, l’ibuprofèn bloqueja un enzim anomenat ciclooxigenasa. En realitat hi ha dos tipus de ciclooxigenases però bloqueja les dues, de nou igual que l’aspirina. Aquest bloqueig evita la fabricació de prostaglandines i tromboxans, que son uns mediadors implicats en la inflamació.

El dubte és… si actuen igual, com és que els seus efectes, al menys els efectes secundaris, són diferents? Especialment sobre la coagulació. L’ibuprofèn afecta molt menys la coagulació, de manera que el risc d’hemorràgies, tot i que encara hi és, resulta molt menor que en el cas de l’aspirina.

Doncs la resposta està en la manera d’enganxar-se a la ciclooxigenasa per inhibir-la. L’ibuprofèn ho fa de manera reversible, és a dir que s’hi uneix i mentre està unit l’enzim no funciona, però amb el temps es pot separar i l’enzim recupera la seva activitat. L’aspirina no. Quan s’hi uneix ho fa de manera definitiva i l’enzim ja mai recuperarà l’activitat. Només quan la cèl·lula fabriqui nova ciclooxigenasa podrà tornar a fer prostaglandines i tromboxans.

Això és molt rellevant en el cas de les plaquetes, les encarregades de fer que la sang coaguli. Són elements que ja no tenen nucli i, per tant, no poden fabricar noves proteïnes. Si l’aspirina bloqueja la seva ciclooxigenasa, aquella plaqueta ja mai funcionarà. Caldrà que el cos en fabriqui de noves, cosa que fa constantment però que requereix temps. Si tens problemes de trombosis això pot anar bé però si tens problemes de coagulació anirà malament. En canvi, amb l’ibuprofèn, l’aturada és temporal,  passat un temps la plaqueta podrà tornar a fer la seva feina i la coagulació queda molt menys afectada.

El detall d’unir-se de manera definitiva o de manera reversible és un dels principals fets que marquen la diferència entre l’aspirina i l’ibuprofèn. Una petita diferència que fa que un fàrmac porti menys complicacions que l’altre. Això també fa que sigui mala idea combinar-los ja que s’interfereixen mútuament.

1 comentari

  • Pons

    13/02/2019 17:50

    Com que els meus problemes no solen estar relacionats amb inflamacions jo sóc més amic del paracetamol