Opportunity; Final de la missió

La missió havia de durar tres mesos però es va mantenir actiu durant quinze anys. Tota una gesta que va acabar ahir, quan la NASA va donar per finalitzada l’activitat del robot Opportunity. Justament el 25 de gener es va complir l’aniversari de la seva arribada a Mart, de manera que la xifra ha sigut gairebé rodona. Ell, i el seu germà Spirit, que va durar “nomes” sis anys, han marcat tota una fita en l’exploració de Mart.

També han resultat exemplars en la manera de fabricar aparells que durin i durin molt més enllà de la seva vida prevista. Res d’obsolescència programada en aquest cas.

El problema que ha marcat la fi de l’Opportunity va ser la gran tempesta de sorra que va cobrir el planeta el maig de l’any passat. Amb l’atmosfera coberta de pols la quantitat de llum que arribava era massa poca com per permetre que els panells solars que l’alimentaven seguissin generant prou electricitat. Un cop passada la tempesta el robot no va donar senyals de vida. El més probable és que s’hagués dipositat massa pols a la superfície dels panells i aquests seguissin sense funcionar.

Els tècnics de la missió tenien l’esperança que el vent acabés per netejar-los i per això anaven enviant senyals que permetessin la reactivació dels sistemes. Però després de 835 intents de comunicació han acabat per llençar la tovallola i la missió ha acabat.

El problema era que si no s’aconseguia posar en marxa mínimament el sistema, les baixes temperatures acaben per impossibilitat que es recuperi. Passats gairebé deu mesos, ja es considera que no hi haurà manera de reactivar-lo de manera que l’Opportunity quedarà definitivament al llit sec d’un antic rierol marcià.

Suposo que si algun dia acabem colonitzant Mart, els indrets on han quedat aquests primers exploradors seran monuments commemoratius o alguna cosa així.

Amb el seu successor, el Curiosity, hi haurà menys sorpreses. No funciona amb panells solars sinó amb un generador termoelèctric de plutoni, de manera que la seva durada es pot calcular amb molta més precisió. Quan s’acabi el combustible ja no hi haurà res a fer.

Com es previsible, el llegat de l’Opportunity és impressionant. Ha explorat cràters, ha descobert antics llacs, va descobrir les esfèrules marcianes, va fer perfils de temperatures de l’atmosfera marciana i també ens va proporcionar algunes de les millors vistes dels paisatges marcians. Gràcies a l’Spirit i l’Opportunity, Mart és un indret molt més familiar del que mai no havia sigut. Ha deixat de ser un paisatge obert a la fantasia dels escriptors de ciència ficció per esdevenir un lloc ben real.

1 comentari

  • Pons

    14/02/2019 17:06

    No parem d’enviar robots, cada vegada ho tenen més difícil els pobres marcians per amagar-se de les càmeres