Epidèmia d’ebola. Alguna cosa vàrem aprendre.

No se’n parla massa, però al Congo segueix actiu un brot de malaltia del virus ebola que ja ha causat gairebé cinc-cents morts i que encara està lluny de semblar encaminar-se al final. Potser perquè en comparació amb el brot dels anys 2013-2016 de Guinea, que va causar més d’onze mil morts, aquest sembla menor. Però no deixa de ser el més greu que han patit al Congo i ja és el segon més important de tota la història.

Com acostuma a passar amb aquesta mena de virus, la mortalitat és prou elevada. En aquest cas és del 58 %. Poca broma!

Una de les diferències més importants és que durant el brot de Guinea es van aprendre moltes lliçons i es va activar la generació de vacunes i tractaments per aquesta malaltia. A diferència d’aleshores, ara ja es disposa d’una vacuna que s’ha administrat a més de setanta mil persones. Especialment al personal sanitari, que durant l’anterior brot va patir molts casos de la malaltia ja que estan en permanent contacte amb persones i materials infectats.

També tenim nous medicaments antivírics que ja van donant els primers resultats esperançadors. Fa poc es va anunciar el primer cas de tractament amb èxit d’un bebè fill d’una mare portadora del virus i que havia nascut també infectat. Un mes després del tractament el nen ja estava lliure de virus i en bon estat de salut.

De totes maneres, només amb medicaments costarà controlar l’epidèmia. Cal molta feina sobre el terreny de identificació de malalts, control de vies de contagi, aconseguir canvis en l’actitud de les societats afectades i anar aplicant mesures de resposta ràpida per tallar els nous brots que van sorgint aquí i allà. L’experiència de l’anterior brot ha ajudat a aprendre com fer les coses de manera més eficient, però fins i tot així segueix sent una situació endimoniadament difícil de controlar. No hi ajuda gens el fet que l’epidèmia tingui lloc en zones de conflicte, amb poca seguretat i una població molt dispersa. Són factors que dificulten extraordinàriament la feina dels equips mèdics. Són aquelles situacions en les que, a més del virus, cal lluitar contra la manera de ser dels humans.

Caldrà seguir atentament l’evolució de l’epidèmia i esperar que no arribi a la magnitud de la de fa tres anys. També caldrà seguir aprenent dels errors que es vagin cometent. Perquè amb els virus com l’ebola hi ha una cosa segura. Sabem que abans o després tornarà a aparèixer.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    18/02/2019 8:39

    Suposo que és condició humana Com més proper, més ens afecta i a l’inrevés.

  • Pons

    15/02/2019 14:45

    Potser si el Congo fos al costat d’Andorra se’n parlaria més. Els humans som així, tots els problemes que no ens toquin d’aprop ens interessen poc.