Fulles

Les fulles són un dels elements més característics de les plantes. En trobem de moltes mides i formes, però sempre que dibuixem una planta, les fulles en són una de les parts principals. Allà és on el vegetal fa la fotosíntesi i intercanvia els gasos amb l’atmosfera, de manera que sembla una d eles parts principals dels vegetals. I tot i així, durant molt temps les plantes van anar fent sense fulles.

Els fòssils de les primeres plantes que tenim localitzats tenen uns 450 milions d’anys. Això fa referència a les plantes terrestres, perquè al mar hi ha algues des de fa més de mil milions d’anys. En tot cas, a partir de determinats grups d’algues, unes quantes valentes van començar a colonitzar terra ferma. Aquelles pioneres tenien un aspecte poc agraciat. Essencialment un tronc en el que es podria fer la fotosíntesi. I dir-li tronc és una manera de parlar ja que tindria més l’aspecte d’una molsa que d’altra cosa. Una tija és el correcte.

Fer la fotosíntesi sobre la mateixa tija és pràctic però poc eficient. Sobretot perquè la superfície que pots dedicar a la feina és relativament escassa. Una superfície plana i ben encarada cap a la llum permet captar molta més energia lumínica i també permet enquibir-hi més estomes, aquelles estructures semblants a porus per on la planta capta CO2 i allibera oxigen i aigua.

Però l’evolució s’ho va prendre amb calma i no tenim constància de plantes amb fulles fins passats més de cinquanta milions d’anys de l’arribada de les plantes terrestres. Un grapat de milions d’anys en els que la botànica hauria sigut una ciència més aviat poc vistosa. En tot cas, cal tenir present que per fer una fulla no n’hi ha prou amb agafar una superfície i estirar-la. Cal tot un sistema de vasos que es vagin ramificant i que estiguin ben integrats amb els vasos principals de la planta. Organitzar tot això va demanar molt temps als vegetals.

Com passa en molts casos, se suposa que les plantes van començar com estructures amb una funció diferent i que posteriorment es van especialitzar en fer fotosíntesi. Probablement van començar sent espines, estructures que sobresortien de la tija i que donaven protecció enfront dels herbívors. I recordem que des que van emergir les plantes fins que ho van fer els animals també va passar un cert temps. L’estímul evolutiu per emprendre el camí cap a les fulles va trigar a arribar.

Però això de les fulles és un sistema massa eficient com per ignorar-lo, per això al final va acabar evolucionant varies vegades i de manera independent en diferents grups de vegetals. Primer eren fulles molt senzilles però poc a poc van anar agafant complexitat, fins arribar a tot el ventall de formes i mides que podem admirar ara. Sempre amb idea de millorar l’eficiència, cosa que obligava a jugar amb dos factors: augmentar la superfície i evitar que això la tornés massa fràgil. Per això van anar apareixent lòbuls, divisions i altres formes que donen molts superfície però també les fan més adaptables a coses com els cops de vent que les podrien malmetre si fossin simples superfície planes.

Amb les fulles l’evolució va trigar a posar-s’hi, però quan finalment ho va fer va exprimir totes les possibilitats que permeten la física, la geometria i la fisiologia. Una sort ja que un món en el que les plantes no tinguessin fulles per donar vida als boscos, per canviar de color amb les estacions i per omplir el terra de material perquè els nens hi juguin seria molt menys interessant.

I les flors encara van trigar més…

2 comentaris

  • Daniel Closa

    19/02/2019 8:30

    Si només fossin les amanides! Qui els havia de dir a les plantes que acabarien posant algunes de les seves fulles per les pizzes o fins i tot els canelons!

  • Pons

    18/02/2019 17:22

    I després vam arribar els humans per fer-ne amanides de les fulles regades amb oli d’oliva, segur que això no s’ho esperaven les plantes.