Homes, dones i els camins de la depressió

Si tens les idees clares sobre algun tema, costa molt acceptar que potser estàs equivocat i que les coses no són tan evidents com semblava. Això ens passa quan topem amb dades que no encaixen en el marc mental que ens hem construït. Per això ens costa reconèixer que efectivament era penalti, que el polític en que creiem pot ser corrupte o que el mapa no estava equivocat.

I també que els cervells d’homes i dones no son tan iguals com la correcció política ens empeny a defensar.

Això ho han posat de manifest, gairebé sense buscar-ho, uns investigadors que treballaven en l’estudi dels mecanismes implicats en la depressió. Ja fa temps que sabíem que una proteïna, anomenada SIRT-1 hi jugava un paper, però encara no estava clar exactament que feia. Els estudis genètics relacionaven alteracions de SIRT-1 amb la depressió i en ratolins s’havia vist que nivells baixos d’aquesta proteïna estaven relacionats amb models de depressió. De totes maneres, hi havia dades contradictòries (això passa sovint) i en altres estudis trobaven que eren els augments en els nivells de SIRT-1 els que generaven símptomes relacionats amb la depressió.

És clar, pot ser que la depressió comporti augments de SIRT-1 en determinades zones del cervell, i disminucions en altres zones. Que el cervell és una cosa molt complicada!

Ara, el que han fet ha sigut desactivar la producció de SIRT-1 en una zona determinada del cervell de ratolins. Un indret anomenat còrtex prefrontal medial. És una regió implicada en la conducta cognitiva, la personalitat i la presa de decisions. Quan decideixes fer una cosa i vas maquinant com pots aconseguir-ho, és el còrtex prefrontal la zona del cervell més activa. També se sap que moltes malalties mentals estan associades a alteracions d’aquesta zona del cervell.

Els ratolins als que SIRT-1 no els funcionava en aquesta zona van mostrar, efectivament, símptomes de depressió. I quan es va donar un tractament per retornar la producció de la proteïna a nivells normals, els símptomes van desaparèixer. Això no vol dir que la depressió sigui simplement una falta de SIRT-1 al còrtex prefrontal, però indica que aquesta proteïna en les neurones d’aquesta zona hi pinta alguna cosa en la malaltia.

El detall interessant és que tot això va passar només en ratolins mascles. Als ratolins femella, la falta de SIRT-1 no els va causar res similar a una depressió. Per quin motiu? Bona pregunta…

Els investigadors suposen que és perquè la quantitat de neurones activadores que hi ha en aquesta zona és diferent en cervells masculins i femenins. Cervells diferents, mecanismes diferents. Això vol dir que SIRT-1 només està implicat en la depressió dels mascles? Doncs no, perquè els estudis fets en dones sí que indiquen que en casos de depressió hi ha nivells menors de SIRT-1. Potser la disminució té lloc en zones diferents del cervell segons si ets home o dona.

Tot plegat indica el paper de determinada proteïna en un procés extremadament complex com és la depressió. Una peça més del puzle que ja es veurà si al final porta a dissenyar noves teràpies. També ens recorda que cal tenir present el sexe del pacient ja que el mecanisme d’acció i l’eficàcia dels tractaments no són exactament iguals entre homes i dones. I, finalment, ens recorda que els cervells masculins i femenins fan coses diferents o, més probablement, que fan les mateixes coses però de maneres diferents.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    21/02/2019 1:01

    Això ja fa molt que s’hauria d’haver deixat de banda.

  • Esther

    20/02/2019 18:27

    això és el final de “one size fits all”?