El judici del mico

Imagineu un judici en el que el jutge és clarament parcial, en el que no s’accepten la majoria de les proves i testimonis aportats per la defensa, en el que al voltant de la sala hi ha un munt de gent increpant a l’acusat i als seus companys i en el que en realitat s’està jutjant una cosa diferent del que en teoria és el motiu del judici… Aquestes coses passen i un dels més coneguts va tenir lloc l’any 1925 al poble de Dayton, a l’estat de Tennessee.

L’acusat era John Scopes, un professor que durant unes setmanes havia substituït al professor de biologia i que va cometre el delicte d’ensenyar la teoria de l’evolució als seus alumnes fent servir un llibre inspirat en l’Origen de les Espècies de Charles Darwin. Resulta que a Tennessee hi havia una llei (la Butler Act ) que considerava un delicte “l’ensenyament de qualsevol teoria que negui la història de la Divina Creació de l’home tal com es troba explicada en la Bíblia, i reemplaçar-la per l’ensenyament que l’home descendeix d’un ordre d’animals inferiors”.  Era una llei que a la pràctica no s’aplicava i que no es pensaven que s’arribés a aplicar mai, però mira…

En realitat el judici l’havien iniciat empresaris de la zona en una maniobra per posar Dayton al mapa obtenint publicitat d’una manera imaginativa. I certament va anar com volien ja que el tema va anar guanyant volada i va acabar esdevenint tot un espectacle amplificat per la premsa i del que se’n va arribar a fer obres de teatre i pel·lícules. Era la topada als tribunals entre la ciència i la religió. Una discussió que és una mica absurd dirimir-la als tribunals, però aquestes coses també passen. A més, va ser portat per dos dels advocats més coneguts del moment, William Jennings Bryan com a fiscal i Clarence Darrow es va encarregar de la defensa.

Un dels problemes que es va posar sobre la taula és que si bé la llei de Tennessee considerava delicte ensenyar l’evolució, la normativa estatal obligava als professors a fer servir com a llibre de text un de titulat “Biologia Cívica” que precisament abraçava la teoria de Darwin. Un bon problema pels professors, que si pretenien fer la seva feina havien de saltar-se la llei.

El judici va portar tota mena d’anècdotes. Amenaces a l’acusat de cremar als inferns, persones esgrimint la Bíblia, gent cridant “amén” cada vegada que el fiscal acabava de parlar, discussions sobre si la Bíblia s’ha de considerar un llibre de ciències o de quina manera calia interpretar-la i debats sobre la constitucionalitat de la mateixa llei. Va ser tot un espectacle ja que, en aquella ocasió, tant la defensa com l’acusació eren juristes brillants.

Al final, i com era de preveure, el veredicte va ser de culpabilitat. Segons expliquen, el jutge va donar pressa als membres del jurat i “…pràcticament els va empènyer a declarar culpable a Scopes”. De totes maneres, la condemna es va limitar a 100 dòlars i va quedar lliure. Un triomf justet que el fiscal va assaborir poc temps ja que va morir cinc dies després mentre feia la migdiada. Com era previsible en un procés relacionat amb la teoria de l’evolució, tot plegat es va acabar coneixent com “el judici del mico”.

1 comentari

  • Pons

    22/02/2019 14:55

    Una vegada més diners estatals ben invertits