Del Matagalls a Mart

Desembre de l’any passat l’Agència Espacial Europea va presentar una de les imatges més espectaculars de Mart obtingudes per la sonda “Mars Express”. Es tracta del cràter anomenat Korolev que mostra al seu interior una espectacular acumulació de gel. Pensem que el cràter mesura més de vuitanta quilometres de diàmetre i que la capa coberta per gel arriba als seixanta quilòmetres de diàmetre i 1,8 quilòmetres de gruix. Molta quantitat de gel!

El Korolev (batejat així en honor a Sergei Korolev, pare del programa espacial soviètic) és un cràter d’impacte situat prop del pol nord marcià però que ja no forma part del gel del casquet polar.

Una característica curiosa és la manera com és manté el gel al seu interior sense fondre’s o sublimar. El motiu és que el cràter actua com una trampa de fred. L’aire en contacte amb el gel es refreda molt, de manera que no te cap tendència a elevar-se. Això junt amb les parets del cràter que impedeixen que capes d’aire més temperat empenyin la capa freda d’aire de l’interior fa que el gel es pugui mantenir molt temps sense problemes.

I el cas és que, mentre me’l mirava i pensava en el mecanisme que el manté fred, em venia al cap la imatge d’una estructura similar, encara que infinitament més petita, que també servia per mantenir gel al seu interior.

Si alguna vegada heu pujat al Matagalls des de Coll Formic haureu vist una estructura semblant a un petit cràter al costat del camí. És una poua de neu que, en temps passats, servia per acumular i guardar durant un temps la neu que queia a l’hivern. No era ni de lluny tan eficient com els pous de glaç, molt més profunds, tapats i treballats, però feia la seva funció.

I de manera similar al cràter Korolev marcià, la poua de neu del Matagalls mantenia una temperatura de l’aire en contacte amb la neu inferior a la que hi havia fora de la poua. Aquí el sistema és molt menys eficient ja que amb les parets molt més petites i una atmosfera més densa les ventades tindrien molta menys dificultat per desplaçar la capa d’aire fred. En tot cas, sempre era més eficient per conservar la neu que qualsevol altre sistema sense parets.

Suposo que a partir d’ara, sempre que torni a passar per la poua, camí del cim del Matagalls, pensaré en els cràters de Mart i els mecanismes físics que comparteixen les dues estructures.