Globus i exploració espacial

Quan es tracta d’enviar qualsevol mena d’aparells molt amunt, posem uns trenta quilòmetres d’altura,  de seguida pensem en coses com avions o coets. Però si no vas amb pressa hi ha una alternativa igualment eficient i extremadament mes econòmica. Els globus. Concretament els globus científics. Aquestes bosses plenes de gas poden portar uns quants milers de quilograms de material a altures que freguen els quaranta quilòmetres i s’hi poden quedar tranquil·lament durant dies. Depenent del tipus de globus, molts i molts dies.

El cas és que hi ha dos tipus de globus científics. Tècnicament parlaríem dels de “pressió zero” i els de “súper-pressió”, però per fer-ho senzill podem parlar de globus oberts i globus tancats.

Els oberts, (els de pressió zero) són grans bosses plenes d’un gas lleuger, habitualment heli, que estan oberts per la part de sota. Quan comencen a pujar tenen un aspecte més aviat poc elegants ja que semblen desinflats. El motiu és que a mida que vagin ascendint la pressió atmosfèrica anirà disminuint i el gas de l’interior s’anirà expandint, de manera que el globus agafarà l’aspecte de totalment inflat quan estigui molt amunt. I si puja massa, l’excés de gas escaparà per la part de sota (oberta) i tornarà a baixar.

Aquests tipus de globus poden estar dos o tres dies en altura i van pujant i baixant ja que durant el dia l’escalfor del Sol dilata el gas i el globus ascendeix, mentre que durant la nit, es refreda, perd volum i baixa fins trobar un nou punt d’equilibri.

Però si vols tenir els teus aparells detectors durant molt temps allà dalt, el que cal és un globus tancat (el de súper-pressió) Aquests poden estar mesos mantenint-se estables a una determinada altitud tot i que poden elevar menys càrrega que els oberts.

En tot cas, no parlem de globus petits, com els que veiem sobrevolant alguns paisatges de matinada. S’acostuma a recordar que a l’interior dels globus que fa servir la NASA hi cabria un estadi de futbol!

Però si van bé per explorar la Terra des de les altures, perquè no fer-los servir en altres planetes? Fa uns mesos es va parlar d’una missió en que es projecta fer servir un globus per explorar l’atmosfera de Venus. Una idea espectacular però que no és nova. Als anys 80 ja ho van fer amb èxit els soviètics, amb les missions Vega 1 i Vega 2. Amb pocs dies de diferència, les sondes Vega van aconseguir aterrar sobre la superfície de Venus un parell de “landers”, però durant el descens també van deixar anar globus aerostàtics que van obtenir un grapat de dades sobre l’atmosfera de Venus durant gairebé dos dies.

Si tenim en compte que als núvols de Venus hi ha coses com l’àcid sulfúric en la seva composició, això no va ser un èxit menor. Semblaria que la temperatura també hauria de ser un problema per explorar l’infern que es Venus, però en realitat el problema el tenien els “landers” de superfície, a 460 °C i més de 90 atmosferes de pressió. Els globus, en canvi, es mantenien a uns confortables 30 °C. Això si, només mentre estaven a la cara fosca de Venus. La missió va acabar quan van treure el nas per la cara il·luminada i l’escalfor del Sol els va fer esclatar.

És a dir que sí que podem explorar altres planetes fent servir globus i, de fet, ja ho hem fet en una ocasió (per duplicat) a Venus. Les tecnologies més “senzilles” també poden donar grans resultats!