Cel blau, ulls blaus

Per quin motiu el cel es blau? Aquesta és una pregunta típica que s’explica per un fenomen anomenat “dispersió de Rayleigh”. Essencialment resulta que la llum, en entrar a l’atmosfera va topant amb les molècules dels gasos que la formen i es va desviant de la seva trajectòria. La gràcia és que no totes les longituds d’ona (no tots els colors) es desvien de la mateixa manera. La llum blava es desvia molt més cada vegada que topa amb un àtom o una molècula. Això fa que els grocs i els vermells vagin relativament rectes, però els blaus es van desviant una vegada i una altra fins que al final acaben venint de totes direccions. Com que per totes bandes ens arriba llum blava, veiem el cel blau.

Un procés curiós que també es dóna en altres casos. I un dels més interessants és… el color dels ulls.

Les persones que tenen ulls marrons és perquè a l’iris, la membrana que hi ha davant del cristal·lí, hi tenen quantitats més o menys importants de melanina. Un pigment marronós. Però en les persones que tenen ulls blaus, el color no es genera per cap pigment. No hi ha una “melanina blava” ni res que s’hi assembli. Si tenen els ulls de color blau és, de nou, per la dispersió de Rayleigh. El mateix fenomen que dona el color blau al cel.

En aquest cas els raigs de llum es dispersen al creuar una de les capes de l’iris que està feta per col·lagen. És una capa transparent, però els raigs de llum també topen amb els àtoms que la formen i, de nou es desvien més o menys depenent de la longitud d’ona. I una vegada més els colors vermells i grocs creuen experimentant una desviació mínima, però els blaus es desvien molt i alguns acaben tornant a sortir per on han entrat. Depenent de la quantitat tindrem un iris de color més o menys blau. No és un fenomen químic sinó purament físic.

O gairebé. En realitat no és que no tinguin absolutament gens de melanina. Habitualment en tenen una miqueta a la part final del iris. Massa poca per emmascarar el color blau però que contribueix a donar el to final al color de l’ull. Els ulls verds també són resultat de barrejar l’efecte de la dispersió amb unes quantitats mes grans de melanina. A més, hi ha diferents mutacions que generen melanines de diferent tonalitats de manera que la gamma de colors potencials és prou alta, però si hi ha massa poca melanina per marcar el to, el que predominarà serà el blau de la dispersió de Rayleigh.

De manera que la propera vegada que veieu algú amb els ulls blaus com el cel… doncs això. El mecanisme que genera el color és el mateix als ulls i al cel. Combinar la biologia i la física ofereix coses ben atractives!

4 comentaris

  • Sinera

    21/03/2019 7:53

    I ara com li dic a la meva néta que no són verd-blau? Com ens desmuntes els mites, dani!

  • Daniel Closa

    19/03/2019 23:52

    Ferran. En aquest cas és que l’aigua va absorbint les diferents longituds d’ona de manera diferent. LA blava és la que triga més a desaparèixer i per això al final es beu blau. (Tot i que si vas prou al fons acaba per desaparèixer també)

    Pons: Cap problema. La manera com es forma no li treu gens de bellesa al color.

  • Pons

    19/03/2019 21:17

    La meva mare està enamorada dels meus ulls blaus, com coi li explico ara que ha viscut enganyada tota la vida?

  • Ferran

    19/03/2019 19:27

    I el color blau del mar? És per la dispersió de la llum o el reflex del cel?.