Arxiu del dimecres, 3/04/2019

Que sí, que sí. Que la força ens acompanya!

dimecres, 3/04/2019

Que la força t’acompanyi!”. Aquesta ha esdevingut una de les frases icòniques de la historia del cinema i una de les marques de la casa de l’univers Star Wars. Però en sentit estricte no té massa mèrit ja que sempre ens acompanyen forces de tota mena i característiques.

Per definició “força” és qualsevol cosa amb capacitat per alterar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de deformar-lo. Per això la força és un efecte que depèn de la massa i de l’acceleració que li conferim. Aquests efectes es poden fer de moltes maneres i per això hi ha molts tipus de forces. Per exemple, si volem accelerar o deformar alguna cosa podem, simplement fotre-li un bon mastegot. Tècnicament li haurem aplicat una força de contacte, però també es poden aplicar forces a distància. Els imants exerceixen forces magnètiques i ho fan a distància.

De manera que forces que ens acompanyin constantment en tenim unes quantes. La primera seria la gravetat. Una acció a distància que ens atrau cap al centre de la Terra. Estrictament hi ha altres objectes que exerceixen força gravitatòria sobre nosaltres. Quan la Lluna passa per sobre nostre estira una mica cap amunt. Aquesta mica és tan petita que a la pràctica resulta irrellevant. Si algú s’acosta a nosaltres també exerceix atracció gravitatòria, de nou, de nivell irrisori.

D’altra banda, no anem a petar al centre de la Terra perquè hi ha una altra força que s’hi oposa. La que exerceix el terra sobre el que caminem. Al caminar apareix una força de sentit contrari al de la gravetat que la contraresta. Només si caminem per sobre aigua o sorres movedisses el terreny no pot compensar la gravetat i ens enfonsem.

Els electrons dels nostres àtoms es mantenen a lloc per la força electromagnètica que fa que les seves càrregues negatives tinguin tendència a acostar-se a les positives dels protons del nucli. Un físic ens dirà que és una mica més complicat, però l’essència és que ens mantenim fets per àtoms gràcies a que també ens acompanya aquesta força.

I no ens desintegrem de manera explosiva gràcies a la força nuclear forta, que manté els nuclis dels nostre àtoms units. Pensem-hi. Si al nucli hi ha un grapat de protons, tots amb càrrega positiva, haurien de repel·lir-se de manera extraordinària. No ho fan perquè hi ha un altre tipus de força, la nuclear forta, que els manté enganxadets i que, de pas, permet la nostra existència.

La fricció també és una força i cada vegada que caminem anem lluitant contra la fricció de l’aire que ens envolta. Normalment no la notem, però si bufa vent de veritat aquesta força es fa ben evident.

De manera que els consells dels Jedi resulten fàcils de complir. Si no especifiquem de quina cosa parlem, podem dir que sempre ens acompanya la força. Molts tipus de forces.