Arxiu del dijous, 4/04/2019

Jane Goodall

dijous, 4/04/2019

Fa un parell de dies ser l’aniversari del naixement de la Jane Goodall. N’ha fet vuitanta-cinc però en realitat qualsevol dia és apropiat per parlar d’aquesta extraordinària dona. Segurament és la primatòloga més famosa del món i, com la Diane Fossey amb els goril·les, una de les persones que més a fet per ajudar-nos a entendre com són els nostres cosins més propers, els ximpanzés.

Jo la vaig descobrir als anys 80, quan vaig llegir el que potser és la seva obra més coneguda “En la senda del hombre”. Un llibre que no saps si és d’aventures, biogràfic o de biologia del comportament dels ximpanzés. En realitat és tot això i molt més. Allà explicava la seva passió per la natura i especialment per Àfrica. Com va treballar de cambrera un estiu per poder-se pagar el viatge a Nairobi a casa d’uns amics, com es va buscar una feina allà i com va acabar fent de secretària de Louis Leakey, el director del Museu d’Història Natural de Nairobi.

En Leakey va tenir bon ull i no només la va contractar sinó que en poc temps va permetre que els acompanyés a les expedicions que feien per Olduvai buscant restes de homínids. I quan la temporada d’excavacions va acabar li va proposar si li interessaria anar a una zona propera al llac Tanganika a mirar d’aprendre coses sobre el comportament d’una població de ximpanzés que hi havia per allà. La Jane no tenia formació universitària, però per en Leakey això era un avantatge. Volia algú sense l’encotillament dels coneixements teòrics.

Un seguit de casualitats, una vocació clara, una empenta innata i finalment la persona més improbable va acabar treballant amb els ximpanzés del Parc Nacional de Gombe. La seva mirada va capgirar del tot el que es pensava dels ximpanzés. Fins aleshores els investigadors els posaven números ja que “només eren animals”. Ella els va posar noms, Goliat, McGregor, Pepe, Merlin, Flint, Flo, Gilka,…i potser per això es va fixar en el seu caràcter, la seva personalitat i la seva vida interior. Llegint el llibre t’entristeixes amb el destí de William, rius amb la vida sexual de Flo, pateixes per la manera com la Marina tractava la seva filla Miff i t’emociones la primera vegada que David va acceptar la seva presència i es va quedar mirant-la als ulls.

Des d’aleshores la seva ha sigut una vida dedicada a la conservació de la natura i molt especialment dels ximpanzés. Una activitat incansable en una noia rosseta, d’aspecte més aviat fràgil i molt atractiva que va esdevenir tota una icona en la manera com els humans hauríem d’interactuar amb la natura.