Arxiu del divendres, 5/04/2019

Detectar el camp magnètic

divendres, 5/04/2019

Els humans som animals eminentment visuals. Fem servir la vista per interactuar amb el medi que ens envolta, per orientar-nos, per decidir el que ens agrada i el que no,…. Per descomptat, també fem servir la resta de sentits, però la vista és el que marca de manera més important el nostre comportament. En altres animals l’eix central de la seva percepció pot ser l’olfacte, la oïda, la pressió, la temperatura o fins i tot el camp magnètic. Tot depèn de per on visquis i de quins receptors tinguis més desenvolupats.

Això de detectar el camp magnètic és més habitual del que sembla. Molts peixos tenen la capacitat de detectar el camp magnètic generat per les seves preses i molts ocells poden detectar el camp magnètic de la Terra i ho fan servir per orientar-se. Els humans, en canvi, som insensibles al camp magnètic… o potser no.

En un estudi que han fet fa poc van posar voluntaris en una cambra construïda com una gàbia de Faraday, que anul·lava els efectes dels camps magnètics exteriors. Aleshores els van posar un sistema per mesurar l’activitat de les ones cerebrals i van posar en marxa unes bobines que generaven camps magnètics dins de la cambra. D’aquesta manera podien imitar el camp magnètic de la Terra, amb l’avantatge que el podien fer girar a voluntat.

I el cas és que quan van fer que el camp magnètic es desplacés, alguns dels voluntaris van mostrar canvis en l’activitat d’algunes de les seves ones cerebrals. Un petit canvi en el patró de l’electroencefalograma que suggereix que efectivament podem detectar els camps magnètics. Al menys alguns de similars al terrestre.

Però dit així potser és enganyós. Els voluntaris no van notar res de res, de manera que parlar de detecció resulta una mica exagerat. Si les meves oïdes poden detectar la música, però el nervi que envia el senyal al cervell no funcionés i jo no sentís res, podria dir que estic detectant la música?

De totes maneres, si el resultat es confirma serà ben interessant mirar d’esbrinar com s’ho fa el nostre cos per notar el camp magnètic. Independentment que això al final es tradueixi o no en la “percepció” del camp. Potser tenim una mica de magnetita en algunes cèl·lules? Fa uns anys van detectar la presència de magnetita en cervells humans, de manera que no és impossible que faci alguna funció, ni que sigui vestigial, d’un sentit que vàrem tenir i que potser ja hem perdut.

En tot cas és una llàstima. Sempre m’he preguntat com deuen percebre els camps magnètics els animals que els poden detectar. Em consolaré pensant que la majoria d’ells no poden veure el color vermell ja que no tenen receptors per aquesta longitud d’ona.