Arxiu del dilluns, 8/04/2019

Els secrets dels pets

dilluns, 8/04/2019

Hi ha branques de la ciència que estudien coses ben insospitades, encara que si ho penses un moment no costa gaire entendre que també són importants. Un bon exemple el tenim en el cas dels pets. Semblaria que només dona per fer acudits, però hi ha malalties i alteracions del funcionament del sistema gastrointestinal que es relacionen amb la generació de gasos i, per tant, en la quantitat o característiques dels pets que es generen. Per saber com tractar això, primer que res cal entendre els pets.

Des de fa temps se sap que al budell sa hi ha una certa quantitat de gas. En general podem trobar-hi entre 30 i 200 mil·lilitres, però això varia molt en cada persona i també en funció del que haguem menjat. Tothom sap que hi ha aliments més “flatulents” que altres. Aquest gas pot provenir en una part del  l’aire que empassem al menjar o beure i també n’hi ha provinent de begudes carbonatades. Però la majoria deriva del metabolisme dels bacteris del budell.

Aquest origen fa que en la seva composició hi trobem bastant nitrogen, una mica de CO2 i molt poquet oxigen, però també quantitats variables de metà i hidrogen. Quan es fan bromes de gust discutible sobre la inflamabilitat dels pets, els responsables són aquests metà i hidrogen generat pels bacteris intestinals. A més hi ha tot un grapat d’altres compostos volàtils generats també pel metabolisme bacterià que en quantitat total són poc importants però que generen una de les principals característiques dels pets, la seva mala olor. La clau està sobretot en productes com el sulfur d’hidrogen, el sulfur de dimetil i el metanotiol. Tots compostos que contenen sofre en la seva composició.

L’interessant és que la quantitat i la composició depèn simultàniament de la mena de microbiota que tinguem i del menjar que ingerim. Determinats aliments tenen efectes devastadors en algunes persones però no tant en altres degut a que la mena de bacteris que tenen al budell es diferent. Això fa que el mateix aliment es metabolitzi d’una o altra manera i que la generació de gasos sigui més o menys notable. D’entrada no ens soluciona gran cosa. Cadascú sap amb el temps quins efectes tenen diferents aliments i quins cal evitar sinó vols tenir problemes. Però algunes persones això deixa de ser una simple incomoditat i passa a ser una patologia. Aleshores triar amb cura els aliments és molt més importants, però cara a tractaments més efectius ja es va pensant en maneres de modificar la microbiota.

El tema del volum de gas també té les seves curiositats. Si vas en avió o puges muntanyes molt elevades alliberaràs més gas ja que amb la disminució de la pressió els gasos tendeixen a expandir-se. Coses de les lleis dels gasos. En canvi, fent submarinisme, amb el cos sotmès a varies atmosferes de pressió, l’alliberament queda gairebé anul·lat mentre ets allà sota ja que el gas també esta comprimit. Altra cosa és que en tornar a la superfície es recuperi la normalitat de manera ràpida i expeditiva.

I si ens posem molt primmirats, podem dir que després d’alliberar un pet pesem una miqueta més. Després de tot en fer-ho hem deixat anar una petita quantitat de gasos com l’hidrogen, més lleugers que l’aire.