Càncer de pàncrees. Ens cal una espasa de doble tall.

El càncer sempre és un tema complicat, però en ocasions, quan es tracta de tipus de càncer pels que no acabem de trobar estratègies terapèutiques que funcionin com volem, resulta encara més difícil. A més, topes amb una mena de conflicte a l’hora d’explicar com van els avenços en la recerca. D’una banda vols trobar la manera de veure la part positiva, les vies prometedores i els resultats que ofereixen noves esperances de tractaments. Però d’altra banda no vols donar falses esperances ni donar la falsa il·lusió de solucions imminents. Un equilibri difícil.

El càncer de pàncrees és un d’aquests amb els que hem de reconèixer que no ens n’estem sortint gaire a l’hora de tractar-lo. Altres tipus de càncer han experimentat millores notables en els tractaments, però en el de pàncrees les coses han avançat molt poc. És un tipus de tumor que no dóna senyals, que es molt agressiu i que resisteix la majoria de tractaments. Cada fet per separat seria un problema. Els tres combinats fan del càncer de pàncrees un problema mèdic formidable.

Però fa un parell de dies es va anunciar la troballa d’una via per tractar-lo. Dit així pot resultar enganyós i els mateixos científics que ho van explicar ja van insistir en que el que havien aconseguit era fer desaparèixer el càncer de pàncrees en ratolins però per pensar en traspassar això als humans encara quedava molta feina.

En el càncer de pàncrees sabem que han de combinar-se diferents mutacions per generar el procés. N’hi ha moltes implicades i als laboratoris ja hi ha models de ratolins modificats genèticament perquè tinguin aquests gens alterats i desenvolupin el càncer de pàncrees. El que han fet en aquesta ocasió és modificar genèticament altres gens que estaven relacionats per veure com es modificava la progressió del tumor. De vegades vols saber si alterant un gen fas que el tumor vagi més ràpid, o més lent, o faci més metàstasi o creixi d’una manera diferent… qualsevol cosa que doni pistes de per on atacar.

En aquest cas van veure que si inhibien un gen anomenat c-RAF, no passava res. També van veure que eliminant un altre gen, anomenat EGFR, tampoc passava res. Però si eliminaven simultàniament els dos, el càncer desapareixia en molts (no tots) els ratolins. Això vol dir que el càncer progressa per diferents vies i no n’hi ha prou d’aturar-ne només una. També ens diu que n’hi ha més de dues ja que en alguns ratolins el tumor va seguir creixent malgrat tenir aquestes dues vies bloquejades. Però no ens enganyem. Tal com estan les coses, si ara trobéssim la manera de frenar la meitat dels casos de càncer de pàncrees correríem a celebrar-ho!

Per desgràcia passar dels ratolins als pacients serà complicat. D’entrada, no podem fer la manipulació genètica que s’ha fet amb els ratolins. Aquests models d’animals modificats genèticament ens permeten saber on cal actuar, però res més. Pels pacients necessitem tractaments. Medicaments per bloquejar EGFR sí que n’hi ha, però no en tenim cap que funcioni per inhibir c-RAF. Els que hi ha són massa tòxics i no serveixen.  I inhibint només una via no en tenim prou. Caldrà trobar la manera d’actuar sobre c-RAF o sobre alguna de les seves conseqüències per combinar-ho amb el tractament contra EGFR i, potser així, frenar la progressió de la malaltia.

En tot cas sempre és una bona cosa identificar punts febles de l’enemic. Potser ara mateix no sabem com aprofitar-los, però ja sabem el que hem de buscar. Això és un gran canvi.

3 comentaris

  • Sinera

    12/04/2019 11:23

    Vaig pensar en tu quan vaig sentir la notícia. Algun dia us en sortireu. Això pot obrir nous camins d’investigació. Res, Dani. A seguir inverstigant tossudament.

  • Pons

    12/04/2019 10:34

    Bé, bé, un altre pas en aquest llarg camí contra el càncer.

  • Joan Codina

    12/04/2019 7:20

    Les interaccions genètiques són ben curioses. A veure si progressa i si és el mecanisme principal que activa el càncer aquest, no? Massa complicades aquestes coses, tu!

    PS: Encara recordo que fa temps en vas parlar d’aquests i que ho feies amb un gràfic on es mostrava que la mortalitat disminuïa per tots menys per aquest.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús