Paracetamol i empatia

Fa uns dies sortia la notícia que alertava dels efectes el paracetamol sobre la capacitat de sentir empatia pels altres. Sembla que si prens paracetamol, la teva capacitat per empatitzar amb els que t’envolten queda limitada. I si tenim en compte que el paracetamol és un dels analgèsics més emprats, doncs potser val la pena tenir-ho en compte!

L’estudi consistia en donar 1 gram d’acetaminofèn (el paracetamol de tota la vida) a 59 voluntaris i un placebo a 57. Després els plantejaven diferent situacions i les havien d’avaluar segons diferents paràmetres que es fan servir en estudis psicològics sobre el tema. Al final obtens una puntuació que indica com perceben aquella situació i pots comparar entre els dos grups. En tots els paràmetres va ser evident que els que havien pres paracetamol mostraven nivells més baixos d’empatia. Tampoc és que fos una insensibilitat monstruosa, però la diferència era clara. Al voltant d’un 25 % de disminució.

De totes maneres, no és la primera vegada que es detecta un efecte similar. Que el paracetamol té efectes sobre les percepcions se sap des de fa temps i van sortint estudis que ho van confirmant. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és de l’any 2016 i el feien amb dosis similars de paracetamol i placebo però analitzaven com això afectava la capacitat de prendre decisions ràpides i de corregir errors mentre avaluaven amb un electroencefalograma l’activitat elèctrica del cervell.

El motiu és que quan prenem decisions sobre diferents activitats, l’activitat del cervell sembla que fa una mena d’anàlisi sobre si hem comés algun error o no. Una mena de circuit de control de qualitat del processat mental. Això és molt ràpid i inconscient. El cervell detecta l’error en mil·lèsimes de segon, abans que en siguem conscients. Aquest és un dels mecanismes cerebrals que estan implicats en l’empipadora sensació que tenim de vegades quan notem que alguna cosa no va bé, però no sabem el que. El cervell ha detectat alguna incongruència però la ment conscient encara no hi ha arribat.

Doncs el paracetamol fa que aquest mecanisme de control funcioni amb menys eficàcia. I això podria ser el que expliqués la resta d’efectes. Normalment podem avaluar una situació que afecti a altres persones i decidir si ho estan passant malament o si estan contents. No sempre encertem, però el cervell detecta l’error i ens empeny a rectificar i adoptar un sentiment d’empatia adequat. Però sota l’influencia del fàrmac els errors es detecten menys i no es corregeixen tan com caldria. De manera que no és estrictament un cas de perdre l’empatia sinó de no rectificar les avaluacions incorrectes e la situació. El resultat final és similar, però el mecanisme es diferent i permet entendre que no es limita només a la empatia.

De vegades ens costa recordar que les emocions tenen una base química dins el nostre cervell. Però les neurones funcionen intercanviant neurotransmissors, i no es estrany que un fàrmac com el paracetamol, que disminueix la sensació de dolor actuant a les zones del cervell relacionades amb el processament del dolor tingui també algun efecte sobre altres zones implicades en altres mecanismes. De nou, no és un efecte espectacular, però tampoc és irrellevant. En tot cas, si has d’anar a veure una pel·lícula molt lacrimògena, millor no prendre un paracetamol abans. Si ho fas, igual et costa posar-te amb situació amb els problemes dels protagonistes!