Arxiu del dimecres, 24/04/2019

Cervells morts i… ressucitats?

dimecres, 24/04/2019

Cervells de porc ressuscitats quatre hores després de la mort. Dit així sembla tret d’una pel·lícula de ciència ficció o, més aviat, de terror. I efectivament, per sort, tot això encara entraria en el camp de la ficció. Però tot i així, algun descobriment important s’ha fet en el camp de la vida i la mort de les cèl·lules cerebrals.

Des de fa molt que sabem que quan s’interromp el flux de sang al cervell, les neurones i altres cèl·lules cerebrals comencen a morir ràpidament. Per això, en cas d’accident cerebrovascular, cada segon que guanyem és importantíssim per mirar de minimitzar els danys. El cervell és una part del cos particularment sensible a la falta d’oxigen. Per cert que també li va molt malament la recuperació de l’oxigen ja que quan això passa s’acostumen a generar els temuts radicals lliures que encara fan més mal a les cèl·lules.

Però uns investigadors havien notat que els talls de teixit de cervell en els que feien els estudis contenien cèl·lules que presentaven una certa activitat. I posats a estudiar-ho, van decidir fer-ho en cervells sencers de porcs, obtinguts de l’escorxador. Eren cervells de porcs que ja duien quatre hores morts, de manera que segons la teoria, ja no hi havia res a recuperar. Però quan van connectar els vasos a una bomba que perfondia un líquid dissenyat especialment per preservar les funcions cel·lulars, van veure que molta part del teixit recuperava l’activitat.

Ep! No pas l’activitat cerebral. El que es recuperava en part era un cert nivell de metabolisme a les cèl·lules. En cap cas hi havia l’activitat elèctrica coordinada lligada a les funcions cerebrals. Les peces individuals, les cèl·lules, es recuperaven, però l’òrgan no era funcional.

Aquesta falta d’activitat és una sort ja que elimina un grapat de problemes ètics i uns quants maldecaps de cara al futur. Algú s’ha preguntat si això obriria la porta a redefinir el que considerem mort cerebral, però no sembla que sigui el cas. El cos es pot morir quan s’aturen les seves funcions, però moltes cèl·lules poden seguir vives molt temps després. I és que les cèl·lules triguen una bona estona a assabentar-se que el cos s’ha mort. Especialment en el cervell, el tot és molt més que la suma de les parts.

D’altra banda, tot plegat és una dada extremadament interessant cara a entendre la supervivència de les cèl·lules cerebrals, que sembla que no són tant delicades i disposades a morir com pensàvem fins ara. I això obra la porta a pensar que en un futur podria ser possible recuperar funcions cerebrals que actualment es consideren irrecuperables degut a ictus i lesions similars.

Ja veurem si a la llarga aquests resultats es queden en una simple curiositat o si ens porten a noves millores en els tractaments de les lesions al cervell.