Arxiu del dimarts , 30/04/2019

Virus al mar

dimarts , 30/04/2019

Si agafem una mica d’aigua de mar ens pot semblar transparent i neta, però tan bon punt l’observem al microscopi descobrim que és un microcosmos farcit de vida. Un litre d’aigua de mar pot contenir uns quants centenars de milions de bacteris de tota mena. També hi ha altres organismes microscòpics, però en quantitat són els bacteris els que s’emporten el primer premi… o no.

El problema és que amb un microscopi normal no podem veure els virus, massa petits per les tècniques normals. Ens caldria un microscopi electrònic i això resulta molt poc pràctic. Per això fins ara sabíem que de virus encara n’hi havia més, però només podíem fer estimacions de la quantitat i variabilitat de virus que hi ha al mar.

Però les coses canvien i ara ja disposem d’eines per esbrinar com anem de virus als mars amb una mica més de precisió. Una expedició oceanogràfica va anar recollint mostres d’aigua dels diferents mars i van analitzar el contingut de virus, no pas mirant al microscopi sinó analitzant el material genètic que podien obtenir. Ara mateix és més senzill analitzar el DNA que no pas mirar pel microscopi, de manera que anaven seqüenciant els DNAs que hi havia a les mostres d’aigua i després anaven posant en ordre les seqüències que trobaven. Així podien identificar els virus ja coneguts i grapats de virus nous que encara no hem vist mai, però dels que ja tenim la informació genètica.

I amb tot això han afegit uns 20.000 virus a la llista. Ara sabem que la quantitat de virus diferents que hi ha al mar és aclaparadora… i encara segueix sent una llista incompleta. Per exemple, només han inclòs els virus de DNA, però sabem que hi ha virus que fan servir RNA com a material genètic i, per motius metodològics, aquests no els han tingut en compte.

A part de fer més llarga la llista, també han pogut definir cinc zones ecològiques marines que agrupen ecosistemes de virus diferents. Unes als pols i les altres a les zones tropicals i a diferents fondàries. El motiu sembla ser la disponibilitat de bacteris, que també es reparteixen de manera diferent pels mars i que no deixen de ser la “presa” majoritària dels virus. Les condicions de llum, temperatura, salinitat i nutrients defineixen quin tipus de bacteris hi haurà i això condiciona la comunitat de virus que trobarem.

D’altra banda, aquest coneixement no límit a l’interès científic sinó que ens fa molta falta per poder saber com gestionar els sistemes de captació de CO2 per part del mar. Després de tot, igual que els bacteris, una bona part dels virus pot acabar enfonsant-se a les profunditats i dipositant-se als sediments, de manera que ajudarien a drenar l’excés de CO2. Si algun dia arribem a controlar això (i ho fem de manera assenyada) ens resulta imprescindible aprendre tot el que puguem sobre com es regulen les interaccions entre microorganismes i els virus als mars.