Arxiu del dijous, 2/05/2019

llum i inflamació

dijous, 2/05/2019

La vida ha evolucionat al planeta durant uns quants milers de milions d’anys i malgrat els canvis sempre es va mantenir un fet constant. La llum que hi havia era llum solar. Quan el Sol es ponia es feia fosc i, tret de la feble il·luminació de la Lluna, els organismes s’havien d’aguantar i esperar fins l’endemà. Per això tenim ben implementat dins cada una de les nostres cèl·lules un cicle de vint-i-quatre hores estretament lligat al ritme de llum-foscor diari.

Això va anar així fins que els humans vàrem aprendre a dominar la tecnologia. Primer de manera poc eficient, amb fogueres, torxes, espelmes i similar. Després bombetes i llums fluorescents. Ara ja ens hem independitzat del cicle de llum solar, encara que les nostres cèl·lules no s’hi acaben d’acostumar.

Però amb els llums fluorescents ha passat una cosa interessant. L’espectre d’emissió és molt diferent del de la llum solar. Els fotògrafs saben des de sempre que les imatges surten diferents quan estan il·luminades amb llum fluorescent, ja que mentre que l’espectre de la llum solar mostra una emissió més o menys similar a totes les longituds d’ona, la dels fluorescents emet molt poc pels extrems, les zones corresponents als blaus i als vermells.

Això sembla que també té conseqüències pel que fa als organismes. La majoria d’organismes detecten la llum que els arriba. Poden fer-ho pels ulls, és clar, però també per la pell o per detectors més o menys especialitzats. No pot ser d’altra manera, ja que havien de saber quan era de dia i quan de nit. No només per l’activitat de l’animal sinó també per adaptar la fisiologia. Per exemple, quan hi ha llum també arriba radiació UV, de manera que les cèl·lules s’han de posar a fabricar sistemes de defensa del DNA, antioxidants, i altres mecanismes que protegeixin del dany causat per la radiació. De nit en canvi, s’ho poden estalviar.

Doncs sembla que amb la il·luminació fluorescent aquests sistemes no acaben de respondre correctament i s’ha vist que la llum fluorescent genera una certa resposta inflamatòria en diferents organismes. Recordem que la inflamació és un sistema de defensa i es veu que s’activa en la pell, el fetge i el cervell quan s’il·lumina durant unes hores animals tan diferents com el peix zebra o els ratolins. Sota aquesta il·luminació es posen en marxa un grapat de gens relacionats amb inflamació i altres mecanismes de defensa. Una resposta molt útil quan és necessària, però potser una mica contraproduent si no fa falta.

Que es trobi una resposta similar en peixos i ratolins ja ens indica que es tracta d’un procés molt mantingut al llarg de l’evolució. Si has de viure al planeta Terra, t’has d’adaptar a les condicions que hi ha i si una resposta és útil els organismes no la deixen escapar fàcilment. Els investigadors han trobat alguna diferència entre peixos i ratolins però segurament és perquè uns són animals nocturns i els altres no. En tot cas, l’efecte de la llum artificial i particularment dels fluorescents pot ser més subtil del que ens pensàvem. Aprendre a fer servir la il·luminació amb seny pot ser una bona idea.