Arxiu del dijous, 9/05/2019

“El toro no sufre”

dijous, 9/05/2019

És molt freqüent trobar gent que, en un intent de defensar les seves postures, creences o interessos, fa servir arguments que no s’aguanten per enlloc. El cas dels polítics és, potser, el més evident i ja han fet de mentir una eina de treball rutinària, però podem trobar moltíssims més exemples per poc que busquem. I un que sempre m’ha semblat particularment absurd és el que afirma que a les corridas de toros, l’animal no pateix dolor. La frase repetida moltes vegades de “el toro no sufre”, esgrimida per minimitzar la crueltat del que li fan a l’animal és, com a mínim, sorprenent. D’on ho han tret això?

El cas és que resulta difícil saber si un animal experiment dolor o no. Només podem assumir que si actua de manera similar a la que ho fem nosaltres quan patim dolor doncs deu ser pel mateix motiu. No és diferent del que fem quan assumim que les altres persones perceben el dolor de manera similar a nosaltres tot i que en realitat no tenim manera de saber el que experimenta ningú més a part de nosaltres mateixos. Però això ja s’endinsaria en el camp de la filosofia i el que necessitem és esbrinar maneres de saber si els animals senten dolor.

No. En ciència no val dir: “si és que és evident!”.

Potser no podem saber-ho amb certesa, però podem aproximar-nos-hi força. Per exemple, sabem que nosaltres tenim determinats tipus de cèl·lules nervioses encarregades de transmetre les sensacions de dolor. Igual que tenim receptors olfactius o visuals, també tenim receptors de dolor. Són els anomenats nociceptors. I el cas és que la totalitat dels vertebrats també tenen aquesta mena de receptors. De la mateixa manera que si veiem que un animal disposa d’ulls amb cèl·lules com els bastons o els cons que serveixen per respondre a la llum pensarem que pot experimentar sensacions visuals, l’animal que tingui receptors pel dolor ha de percebre el dolor.

D’altra banda, és que resulta molt difícil imaginar animals sense aquest senyal d’alerta que és el dolor.

Aleshores per quin motiu diuen que no pateix un animal al que li claven piques, banderilles i espases, que veiem sagnar i que notem com es va afeblint a mida que va transcorrent la corrida?

El cas és que fa uns anys van fer unes anàlisis de sang a toros durant la corrida (amb uns xips inserits) i van trobar que els nivells de les hormones relacionades amb l’estrès anaven disminuint. D’altra banda, presentaven uns nivells molt elevats d’endorfines. Amb això i alguns raonaments com a mínim discutibles, van proposar que era un tipus d’animal que no experimentava dolor durant la corrida. Cal dir que, fins on jo sé, això no s’ha arribat a publicar en una revista científica. Només ho he trobat en diaris i entrevistes.

Són arguments que no costen gaire de rebatre. Per descomptat que pateix! És veritat que les endorfines sembla que serveixen per contrarestar el dolor (sí, també es fan durant l’orgasme i l’enamorament, però el dolor també és un bon desencadenant). De manera que si experimentes molt dolor, el cos farà moltes endorfines per intentar d’amortir-lo. La manera com jo interpretaria les dades és: Si el toro fa tantes endorfines pot ser que sigui perquè el seu cos està intentant compensar un dolor extrem.

I que l’animal no faci cortisona ni hormones d’estrès… bé, suposo que arriba un moment en què l’organisme ja perd la capacitat de respondre de manera normal. L’estimulació nerviosa és un factor important per induir la síntesi d’aquestes hormones i si t’han seccionat la medul·la amb la puntilla o l’espasa, doncs poc estímul arribarà.

En tot cas, aquesta és d’aquelles discussions en que aparco sense problemes les argumentacions científiques. Em limito a mirar l’animal torturat i sento que allò està malament.