Arxiu del divendres, 10/05/2019

No anem bé

divendres, 10/05/2019

Els humans hem demostrat ser molt eficients en moltes coses. Desenvolupant tecnologies, curant malalties, generant aliments i… carregant-nos un planeta. L’informe que han fet la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES per les sigles en anglès) ho deixa ben clar i el seu portaveus ho ha resumit molt clarament: “La salut dels ecosistemes dels quals depenem nosaltres i totes les altres espècies s’està deteriorant més ràpidament que mai. Estem erosionant les bases mateixes de les nostres economies, mitjans de vida, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món“.

L’informe inclou molts camps on centrar l’atenció, però n’hi ha alguns que destaquen particularment. Per exemple, el de la pèrdua de biodiversitat. Ja sabem que hi ha espècies d’animals en perill d’extinció, però potser no som conscients de la magnitud de les xifres. En el cas dels mamífers ja estan en risc de desaparèixer el 25% de les espècies. Dels amfibis ho estan el 40%, de manera que si veieu una granota mireu-la amb atenció. Cada vegada serà més difícil veure-les. Les xifres són similars per esculls de corall, coníferes i, en realitat, tota mena d’organismes vius.

La cosa, a més, té mala solució, ja que la desaparició dels hàbitats naturals cada vegada va més accelerada. Terrenys que destruïm, que dediquem a conreus, que contaminem o que s’omplen d’espècies invasores. El ritme de desaparició del que anomenem “espais naturals” és aclaparador i cada vegada va a més. Per fer-nos una idea, l’any 2018 es va desforestar una extensió de terreny equivalent a Bèlgica. I una altra dada curiosa: des de l’any 1992 s’ha doblat la superfície de terreny dedicat a les àrees urbanes. El món cada vegada és més de ciutats (o potser de megalòpolis).

Fa poc em van recordar un fet senzill d’entendre. Antigament hi havia la natura i els humans ocupaven alguns indrets que anaven alterant. Ara gairebé tot ja està alterat pels humans i la natura queda restringida a uns pocs parcs naturals.

El més irònic és que nosaltres no ens n’escaparem de pagar el preu.

De vegades oblidem com d’intensament depenem de mantenir un planeta mínimament en condicions. Necessitem menjar, aigua, energia i espai, i sense un medi ambient amb unes condicions raonablement correctes tot això perilla. El problema és que la nostra capacitat d’adaptació és més aviat limitada. Els escarabats resistiran qualsevol canvi en les condicions, però la majoria de nosaltres seríem incapaços d’aconseguir aliments si els supermercats deixen d’abastir-nos.

Els avisos no deixen de sonar, però en realitat fem molt poca cosa per canviar les tendències. Tampoc és cap novetat, ja que en general reaccionem només quan la trompada és imminent. I en realitat tampoc tenim tan clar què és el que cal fer. De totes maneres, sí que sabem el que cal evitar, però tampoc és que en fem gaire cas. Coses de la manera de ser dels humans