Temps de flors

És temps de flors i en alguns indrets saben celebrar-ho de la millor manera possible. Però si hi pensem un moment no triga a sorgir una pregunta. Com ho saben les plantes que ja ha arribat el temps de florir? Es tracta d’un mecanisme molt important, ja que la supervivència de l’espècie depèn del fet que les plantes es posin a florir quan toca i que ho facin al mateix temps. Si no fos així, moririen pel fred o no trobarien altres flors per intercanviar pol·len i fecundar.

Durant molts anys es va pensar que el responsable era una hipotètica hormona vegetal anomenada “florigen”, que se sintetitzaria a les fulles i es transportaria fins als àpexs on creixen les flors. La hipòtesi va sorgir a partir d’uns experiments en els quals es va observar que empeltar branques d’una planta que estava florint a una que encara no ho feia, desencadenava la floració a la receptora. El problema és que després de més de setanta anys no s’ha identificat aquesta hormona. I ara comencem a entendre que en realitat el mecanisme és més complicat.

Per començar cal tenir en compte un rellotge intern de les cèl·lules de les plantes que controla el ritme al qual fabriquen algunes proteïnes. En concret, una d’anomenada CONSTANS es fabrica unes dotze hores després de la sortida del Sol. I, a més, la proteïna només és estable quan hi ha llum. A les fosques es degrada ràpidament. Això fa que les cèl·lules només tinguin nivells rellevants de CONSTANS quan el dia és prou llarg.

I que fa CONSTANS? Doncs promou l’activació d’un altre gen. Un d’anomenat “locus de floració” o FL en anglès.  La proteïna FL seria el més equivalent al florigen, ja que és ella la que viatja pels vasos de la planta (el floema) fins als extrems on s’enganxarà a una altra proteïna, anomenada FD. Sí! Ja ho deia que el sistema era una mica complicat, però com més passes té un procés, més finament es pot regular.

El cas és que el tàndem FL/FD pot moure’s cap a l’interior del nucli de les cèl·lules apicals i promoure l’activació d’un altre paquet de gens que, aquesta vegada sí, faran que aquelles cèl·lules comencin a multiplicar-se i transformar-se en les flors.

De manera que la floració es dispara quan el rellotge intern de la planta disposa de prou temps de llum per fabricar la primera proteïna d’una cascada de senyals que acabarà per generar les flors. Les diferents espècies poden tenir rellotges interns ajustats a les seves necessitats i per això alguns vegetals floreixen molt abans. De totes maneres, el fet que la floració de la majoria de les plantes de la mateixa espècie tingui lloc en pocs dies ja ens indica que el sistema que tenen per detectar les hores de llum és més que bo.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    14/05/2019 23:42

    els que ja estan en marxa suposo que acaben el procés, però ja no en formarà de nous

  • Pons

    14/05/2019 13:24

    I si quan comença a florir una planta la portes a un indret són més curts, els brots que no hagin florit deixaran de fer-ho o com que uns brots ja han començat tota la planta s’activa?