Arxiu del dimecres, 15/05/2019

Plàstics al punt més profund de l’oceà

dimecres, 15/05/2019

La fossa de les Marianes és coneguda per ser l’indret més profund dels oceans. A baix de tot estàs a prop dels onze mil metres de fondària, de manera que si allà hi enfonséssim l’Everest, encara quedarien dos quilòmetres d’aigua per sobre del cim. No cal ni dir que les condicions allà baix resulten extremes, especialment la pressió, i per això només s’hi ha pogut baixar en tres ocasions.

La primera vegada va ser l’any 1960, quan Jacques Piccard i Don Walsh, a bord del batiscaf Trieste van arribar als 10.916 metres de fondària. Anys després el director de cine James Cameron va arribar fins als 10.908 a bord del Deepsea Challenger. No va batre el rècord per poquet. Un rècord que sí que va aconseguir, fa unes setmanes, en Victor Vescovo quan va arribar fins als 10.928 metres. En aquest cas es tractava d’un projecte per arribar als punts més profunds dels cinc oceans.

De moment encara hem enviat més persones a la Lluna que no pas al fons del mar.

En cada ocasió s’ha pogut observar la presència de criatures vives en aquell indret. La primera vegada va ser una mica sorpresa, però ara ja tenim clar que la capacitat d’adaptació de la vida fins i tot a ambients extrems és aclaparadora. Per això en aquesta ocasió ja es pretenia aconseguir mostres del terreny i d’organismes que es poguessin capturar. Segur que els microbis de les grans fondàries ens reserven sorpreses inesperades.

Però l’estrella d’aquesta última expedició va ser una bossa de plàstic que van poder fotografiar allà baix. Fins i tot a l’extrem més profund del mar ja hi ha arribat el plàstic. No era res d’especial. Una simple bossa d’un sol ús de les que es fan servir als supermercats, però representa tot un símbol de fins a quin punt anem escampant deixalles per tot arreu.

Igual que amb la vida, la presència de plàstic allà baix ja no és una sorpresa. Fa un temps es va publicar un estudi on revelaven que s’havia trobat plàstics a més de sis mil metres de fondària pràcticament a tot arreu on havien mirat. La presència de plàstic al fons dels mars és ubiqua i no farà res més que augmentar. Si hem convertit l’Everest en un dels indrets més bruts del planeta, com no havíem de fer-ho amb el fons del mar!, on les coses acaben caient de manera molt més fàcil.