Desxifrat de nou el Manuscrit Voynich… o potser no.

Ahir va començar a circular per la xarxa una notícia digna d’esment. Un acadèmic de la Universitat de Bristol havia desxifrat el manuscrit Voynich! El que possiblement sigui el llibre més enigmàtic del món ha revelat els seus secrets després de cinc segles.

El Manuscrit és un text de 235 pàgines decorades amb dibuixos de plantes, imatges d’esferes celestes i altres guarniments, que va ser adquirit a prop de Roma per Wilfrid Voynich, un llibreter de vell dels Estats Units. Una carta que anava junt amb el llibre afirmava que l’any 1586 l’havia comprat Rodolf II, emperador del Sacre Imperi Romà. També se sap que cap al segle XVII el va tenir un jesuïta anomenat Atanasi Kircher. I poca cosa més.

El llenguatge que fa servir és desconegut i ni tan sols està clar que sigui realment un llenguatge, un codi o una monumental estafa. Però ara, sembla que han trobat que és un recull creat per monges dominiques per la reina Maria de Castella de la corona d’Aragó i escrit en protoromanç, un idioma parlat per la zona mediterrània fa uns quants segles. En una mostra de virtuosisme, en Gerard Cheshire diu que, amb un seguit de moments “eureka” va aconseguir desxifrar-lo en un parell de setmanes.

Però un moment! Potser tot plegat sembla massa fàcil. No hi entenc gens de lingüística, criptografia ni llengües antigues, però no ho acabo de veure clar. A més, la notícia del desxiframent del manuscrit Voynich és d’aquelles que va sortint una vegada darrere l’altra, sense que mai acabi de confirmar-se.

Només fa un any deien que l’havien desxifrat fent servir intel·ligència artificial i que estava escrit en hebreu antic. Fa dos anys era un tractat mèdic sobre la salut de les dones escrit en una versió particular de llatí medieval. L’any 2014 era un tractat sobre la natura en un idioma oriental. El 2010 era un atles de biologia escrit en una variant toscana del llatí… i així, cada pocs mesos hi ha algú que aixeca la mà i afirma que ha desxifrat el manuscrit Voynich.

De manera que abans de començar a celebrar-ho, esperaré les opinions d’altres lingüistes, criptògrafs, historiadors i gent del gremi que doni la raó o descarti una vegada més el suposat desxifrat del manuscrit. Al final és la manera de treballar de la ciència. Molta gent afirma que ha aconseguit grans progressos i descobriments importants, però fins que la resta de la comunitat no s’ho mira amb lupa, buscant i descartant tots els possibles errors, no ho acabem de donar per vàlid. Una manera de fer poc agraïda i molt lenta, però que a la llarga resulta la més fiable.

4 comentaris

  • Daniel closa

    17/05/2019 11:56

    Doncs sembla que aquesta vegada tampoc serà la bona. Ja es va destapant el que sospitava…
    https://twitter.com/EnriqueJoven/status/1129116753475375104

  • Joan Codina

    17/05/2019 8:45

    I que ve que va la ciència!! Ens dóna oportunitats de generar una vegada i una altra el mateix titular!

  • mirabilis

    17/05/2019 8:35

    És genial la història d’aquest manuscrit.

  • Pons

    16/05/2019 12:23

    Jo també el vaig desxifrar! I parlava de la grandesa del meu blog ehem…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús